Segueix la temporada de carxofes, així que us fem una proposta més per aprofitar del tot la temporada. La nostra proposta és amb carxofes i porro, una combinació molt suau, però podeu incloure-hi altres verdures al vostre gust.

Començarem per posar apunt la pasta brisa: untarem un motlle rodó amb una mica d’oli i farina, hi posarem la pasta brisa, la punxem i la posem a coure al forn a 170º durant quinze minuts. La reservarem mentre preparem el farcit.

Netejarem les carxofes i el porro. Tallarem les verdures a talls petits i les saltejarem amb una mica d’oli fins que estiguin cuites. Les escorrerem per eliminar l’excés d’oli i les reservem.

Per acabar amb el farcit, posarem a bullir la llet. Batrem els ous, i hi afegirem les verdures i finalment la llet. Rectificarem de sal, pebre i nou moscada i ho abocarem en el motlle de pasta brisa que hem preparat. Ho cobrim amb el formatge i ho posem al forn a 140º durant vint minuts.

El deixarem refredar una mica per poder-lo tallar i ja es pot servir. Bon profit!

La coca de llardons és un dels postres més tradicionals del nostre país. Aquesta és la versió de l’àvia Lola, una mica diferent de la coca de llardons de Sant Joan, que és feta amb pasta de full. Ara que fa fred, podem aprofitar per consumir algunes calories de més, que ja tindrem temps de cremar-les. La qüestió és no abusar!

Començarem per batre el sucre amb els rovells d’ou fins que quedin esponjats. Hi barregem la ratlladura de pell de llimona, la llet, l’anís, el Royal i la farina. Remenarem tots els ingredients fins a tenir una massa homogènea.

Un cop ben remenat, hi afegirem els graixons, picats amb la picadora.

A continuació muntem les clares a punt de neu i ho barregem tot amb cura. Ho posem al forn en una safata, que haurem cobert amb paper de forn untat amb oli i una mica de farina espolsada. Pel damunt de la coca, si es vol, podeu afegir-hi una mica d’ametlla picada o bé pinyons i sucre.

El forn l’haurem preescalfat a 160º, i seran més o menys uns tres quarts d’hora de cocció (ja sabeu que això depèn una mica de cada forn). En tot cas, podeu fer servir la tàctica de l’escuradents: punxeu la coca i si surt net és que ja és cuita.

Ara que tenim aquí l’època del broquil, les carxofes, la col… podem aprofitar per fer paelles de verdures amb tots els ingredients de la temporada (aquí podeu jugar amb els vostres gustos i afegir-hi les verdures que més us agradin). Avui hi afegirem també algues, que com ja sabeu són apreciades per les seves propietats saludables: són riques en minerals (molt apreciat el iode) i tenen un efecte desintoxicant en el cos.

Per començar, prepararem les verdures: tallarem el bròquil, les carxofes, les mongetes i els alls tendres a trossos petits. Ho sofregirem tot junt (no ha de quedar excessivament cuit, sino se’ns desfaran quan fem l’arròs) i ho reservem.

A la mateixa paella, preparem un sofregit amb la ceba i el tomàquet (recordeu afegir una mica de sucre per eliminar l’acidesa del tomàquet). Quan el sofregit estigui a punt hi posem les verdures que hem reservat i les algues (que haurem remullat previament per hidratar-les). Li donem un parell de voltes  i ja ho tenim a punt per posar-hi l’arròs ( que el podem acabar o fer en una paella o en una cassola).

Una cop hi hem afegit l’arròs, li donem unes voltes i hi posem 1l. de brou, esperem que bulli tot remenant perquè no s’enganxi, rectifiquem de sal i hi tirem la picada.

Podem acabar-lo de de coure al forn (preescalfat a 180º) sense remenar. El temps de cocció total són 17 minuts.

La col, com totes les crucíferes, té unes propietats excepcionals. És un dels aliments considerats com a beneficiosos contra el càncer, per la seva riquesa en antioxidants, vitamina C, a més de contenir elements que ajuden a la producció d’anticossos i a la reparació dels texits.

Avui us la presentem en una recepta ben suculenta i familiar, que tradicionalment preparava a casa l’àvia Lola. Si teniu oportunitat de cuinar-la amb pollastre de pagès molt millor!

Començarem preparant els farcellets:

Netegem la col, traient el tronc i deixant les fulles senceres. Les posarem a coure amb aigua bullent i quan torni a arrencar el bull, treurem les fulles de col, les escórrem i les deixem refredar estirades (sobre d’un drap, per exemple).

Agafarem les fulles més grosses i hi posarem a sobre les més petites. Les emboliquem en forma de croqueta, i les apretem bé per treure tota l’aigua. Un cop ben escorregudes, passarem els farcellets per farina –poca-, i les fregim en una paella amb oli a foc mig, procurant que quedin ben doradetes. Reservarem els farcellets fins que sigui hora de posar-los a la cassola.

A continuació prepararem el pollastre: sal-pebrem cadascuna de les cuixetes (o trossos de pollastre) i les posem en una safata per anar al forn, que haurem preescalfat a 190º. (si ho preferiu, també ho podeu fer al foc enlloc d’al forn, el procediment és el mateix)

Netegem les verdures, les tallem a trossos petits i les posem amb el pollastre perquè es cogui tot junt. Afegirem també el vi ranci. Quan estigui cuit traiem les cuixes, i aboquem a les verdures ½ litre de brou (el brou ha d’estar bullint quan l’afegim a les verdures). Deixarem que bulli una estona, i després ho triturem i ho colem.

Finalment, posem les cuixetes i els farcellets amb la salsa. Hi afegim una picada fetaamb l’all i les ametlles. Que cogui uns 15 minuts fent xup-xup, ja estarà a punt per servir.

Un cop acabat el 2012, i aprofitant per desitjar-vos el millor per aquest any nou que comença, us oferim aquí el recull de receptes de la nostra convocatòria de receptes saludables, inclosa dins les activitats de Caldes bull amb La Marató, dedicada a la lluita contra el càncer.

Moltes gràcies a tots els participants!!!

Les receptes del Miquel:

Crema de pastanaga al curri amb reducció de soja i mel

Las recetas de ella y el abanico:

Crema de gambes

Ara cuina:

Porros amb pernil

Tapa’t de tapes:

Farcellets de col farcits de rap amb verdures i gratinats amb allioli
 

El món de la cuina:

Lluç amb mantell de verdures

 Pa amb oli i xocolata:

Mandonguilles de pollastre al vapor

La cocinera de Bétulo:

Cous-cous amb espinacs

Esperem que gaudiu d’aquesta mostra de cuina saludable. Bon profit!

Avui us presentem aquesta recepta de lluç al forn, combinat amb ceps per fer un “mar i muntanya” molt saborós. Un plat especial que podeu incloure en algun dels vostres àpats nadalencs. Esperem que us agradi!

Per començar, posarem els ceps en remull durant una hora.

Per preparar aquest plat, desespinarem el lluç i el tallarem a supremes (podeu demanar que us ho facin a la peixateria).

Tallarem la patata i la ceba a rodanxes fines, i les saltejarem durant uns minuts.  Ho acabarem de coure al forn, a la cassola on farem el lluç. Quan la patata i la ceba siguin cuites, hi afegirem els ceps ben escorreguts (guardem l’aigua on han estat en remull) i ho deixarem un parell de minuts més al forn.

En una paella, barrejarem el tomàquet sofregit amb la salsa espanyola.

Salpebrem el lluç i el posem damunt les patates. Repartim la salsa per sobre de les supremes de lluç i, seguidament hi afegim la picada. Mullarem també la cassola amb unes cullerades de l’aigua dels ceps colada (3 o 4 cullerades, per tal que hi hagi una mica de suc)

Ho posarem a coure al forn a 200º durant set o vuit minuts, depenent del gruix de les supremes.

Bon profit!

Volem convocar tots els gastroblocaires a participar en una convocatòria especial, dedicada a la cuina saludable, i en concret, a la cuina contra el càncer.

Benvolguts,

Com alguns de vosaltres ja sabeu, enguany l’edició de La Marató de TV3 es celebra el diumenge 16 de desembre i està dedicada a la lluita contra el càncer.

Des dels blocs Menjasa (Rosa Mª Espinosa), Pambolixocolata i Taller de Postres (Nuria Sagués i Narcís Civil) i des de DalmauCuiner, ja fa temps que promovem i fem difusió de la cuina saludable, intentant donar unes pautes nutritives adequades a la salut de cadascú. Tots tres tenim vinculació amb el poble de Caldes de Montbui, on participem en diferents entitats i realitzem activitats que promouen l’alimentació saludable.

Un conjunt d’entitats de Caldes de Montbui hem començat a treballar per preparar una jornada d’activitats per la Marató  (xerrades, espectacles infantils, actuacions musicals, …), que hem batejat com a “Caldes bull amb la Marató 2012”, i que es celebrarà els dies 14, 15 i 16 de desembre (podeu obtenir més informació al facebook de Caldes bull amb La Marató).

La convocatòria

És per això que volem convocar tots els gastroblocaires a participar en una convocatòria especial, dedicada precisament a la cuina saludable, i en concret, a la cuina contra el càncer.

Ens agradaria que cadascú de vosaltres ens presentés una recepta saludable, sabem que d’imaginació i creativitat en teniu per estona! I podem demostrar que menjar sa no és sinònim de menjar avorrit! A continuació trobareu un conjunt de recomanacions nutricionals i de cocció que hauran de complir les receptes que ens presenteu.

Recomanacions nutricionals

• Seran de preferència els aliments frescos i de temporada, molt més rics nutricionalment
• Una alimentació saludable, i especialment en la lluita contra el càncer, ha de tenir en la seva base diària els aliments d’origen vegetal, per la seva riquesa en vitamines, minerals, fibra i antioxidants. Així doncs es tindran en compte, si és possible, en totes les preparacions culinàries.
• Entre els aliments proteics de preferència caldrà comptar amb els llegums, peix blau -aquest preferentment de varietats petites com ara sardines, seitons o verat- i carns blanques (conill, pollastre, gall dindi)
• El greix a utilitzar per cuinar i amanir serà l’oli d’oliva verge extra, podent utilitzar com a complement en cru l’oli de lli, donada la seva riquesa en àcids grassos omega 3
• En el cas de preparar receptes dolces s’evitaran el sucre refinat i els edulcorants artificials, utilitzant com a endolcidors altres productes com ara el xarop d’atzavara (sirope de agave), ja que presenta un índex glucèmic menor que el sucre
• Pel què fa als cereals i derivats, seran en format integral, ja que presenten un menor índex glucèmic que els refinats
• A considerar altres aliments no esmentats i que han mostrat evidència científica en el seu paper anticancerós o com a estimulants del sistema immunològic: crucíferes (col, coliflor, bròquil), all, ceba, porro, raïm, cítrics, fruits vermells, tomàquet, cúrcuma, xocolata negra (mínim 75% cacau), shiitake

 Recomanacions de cocció

• Bullit. Fàcil i digestiu.
• Vapor. Cocció més llarga. No es perden tants minerals ni vitamines. Més nutrients, més sabor.
• Fregit. Cocció que cal restringir. Fer-la adequadament. Conserva els nutrients. Diferència: 100g cuit al vapor>>20-30 Kcl/fregit>>200-250Kcl. No superar 180º.
• Rostit o a la planxa (foc normal). Més nutritiu que bullit o al vapor.
• A la brasa. Procurar que la flama no toqui l’aliment, ni que es cremi el greix amb la flama. És apta per a tothom si la cocció és l’adequada.
• Wok
• Papillotte
• A la sal
• Microones. L’OMS va garantir la seva innocuïtat el 1972. Pèrdua de nutrients, igual que els altres sistemes.

On publico la recepta?

Publiqueu les receptes al vostre bloc, indicant que participen a la iniciativa “Caldes bull amb La Marató”. Us convidem també a afegir-hi el logo (que podeu trobar en aquesta mateixa pàgina) i un enllaç a la pàgina de facebook on recopilarem totes les receptes. Un cop hagueu publicat la recepta, deixeu un comentari amb l’enllaç a la vostra recepta, a l’article de la convocatòria al bloc dalmauCuiner, així podrem incloure-la a la nostra recopilació.

Si no teniu bloc i voleu participar, envieu les vostres receptes a dalmau.cuiner@gmail.com, indicant el vostre nom i cognoms i a poder ser amb una fotografia, i les publicarem en el vostre nom.

Teniu fins el divendres 14 de desembre per enviar-nos les vostres receptes.

Amb aquesta convocatòria volem aportar el nostre petit gra de sorra que permeti divulgar l’alimentació saludable unida a una bona causa: Caldes bull amb La Marató de TV3.

Després de massa mesos sense participar, ens ve molt de gust tornar a participar a La Recepta del 15, que com ja sabeu ortanitzen els blocs Els fogons de la Bordeta i XocolataDesfeta. Ha començat a refrescar (per fi!) i ens animem amb aquesta crema de carbassa que esperem que us agradi!

Començarem per tallar les verdures a daus (no cal que siguin massa petits). La carbassa  l’obrim per la meitat, pelem el tros que farem servir i netegem bé la pulpa.

Sofregim el porro, l’api i la pastanaga amb oli i mantega. Quan comenci a agafar color, hi posarem la carbassa tallada a daus petits. Li donarem un parell de voltes i hi afegirem el brou i la llet fins a cobrir tots els ingredients.

Ho deixem bullir durant mitja hora. Si es cou amb una olla a pressió, cinc minuts des que comença a bullir. Ho triturarem i ho colarem; ho rectificarem de sal i reservem la crema.

En una paella antiadherent i sense oli saltejarem el pernil, que haurem tallat a palets molt prims, fins que quedin cruixents.

Finalment, muntarem  la nata fins que tingui una certa consistència.

Per presentar el plat, posarem la crema de carbassa en una tassa  o un plat soper, a sobre una cullerada sopera de la nata que hem muntat i, finalment, els cruixents de pernil sobre la nata.

Bon profit!

Després del parèntesi de les vacances, ja tornem a ser aquí!

Ens fa molta il·lusió publicar aquesta primera recepta de la temporada, amb la que participem al concurs organitzat per la revista Cuina: Receptes amb Cervesa per a Blogaires

Aquí teniu doncs la nostra proposta, amb la que participem a la categoria de Recepta Creativa. Esperem que us agradi.

Per començar hem de dessalar el bacallà: el rentem i el posem en remull, canviant l’aigua al cap d’una hora. Si el preparem d’un dia per l’altre, podem deixar-lo a la nevera fins l’endemà. Si hem de fer-lo servir el mateix dia, el deixarem un parell d’hores en remull.

En un cassó posem l’oli amb els alls (pelats i laminats). Ho escalfarem a temperatura suau uns vint minuts, per perfumar l’oli, i ho reservem.

Pelem i tallem a daus la patata. La bullim amb aigua i una mica de sal, i quan sigui cuita, l’escorrem i ho reservem.

Per coure el bacallà, el posem en un cassó amb aigua freda i una fulla de llorer. Quan arrenca el bull, apaguem el foc. L’escorrem i reservem.

Posem a bullir la crema de llet, i quan arrenca el bull apaguem el foc.

Ja tenim tots els ingredients a punt per preparar la brandada: posem en un got per triturar la nata, la patata i el bacallà. Triturem una mica, i anem afegint l’oli de mica en mica. Rectifiquem amb sal, pebre blanc i nou moscada. La textura ha de ser cremosa, tirant a una mica espès. Un cop tinguem la brandada al gust, la reservem a la nevera.

Preparació de l’escuma de cervesa i pebrots del piquillo

Primer de tot posem les fulles de gelatina en remull amb aigua freda durant vint minuts.

Posem a bullir la cervesa (nosaltres hem triat una Moritz) i la deixem reduir a la meitat. Quan gairebé està reduit, hi afegim la gelatina ben escorreguda. Un cop s’ha desfet, ja podem apagar el foc i reservar.

En un got per triturar, posem els pebrots del piquillo i la cervesa. Hi afegirem un pols de sucre (mitja cullera de cafè) i una punta de canyella. Un cop triturat, ho colem i ho posem dins del sifó. Ho deixarem a la nevera com a mínim un parell d’hores.

Per acabar, preparem oli de menta, triturant oli d’oliva i menta fresca.

Per muntar el plat, posem en una copa la brandada de bacallà (tres quarts de la copa aproximadament) i al damunt l’escuma de cervesa i piquillos. Finalment, hi tirarem un rajolí d’oli de menta.

Podem fer un petit aperitiu, amb uns vasets petits o bé un entrant amb unes copes o vasos més grossos. Bon profit!

Primer de tot bullim l’arròs. Quan estigui cuit, l’escorrem amb un colador molt fi i el deixem refredar.

Obrim el pit de pollastre i el fem a la planxa (podeu amanir-lo al vostre gust). Quan estigui cuit, el deixem refredar una mica i el tallem ben petit.

Tallem la poma a palets prims, i hi posem per sobre una mica de suc de llimona.

Els tomàquets xerri els tallem en quatre parts.

A continuació preparem la vinagreta: tallem tots els ingredients a daus petits, ho posem tot en un bol i ho amanim amb una part de vinagre i tres d’oli, la mostassa, la sal i el pebre.

Es pot servir barrejant-ho tot, o bé posant en el centre del plat l’arròs amb el pollastre, i la vinagreta al voltant i els tomàquets xerri.

Per començar, pelem l’albergínia i netegem les verdures. Ho tallem tot a trossos petits i ho sofregim. Quan estigui cuit, hi afegim el filet de lluç, també tallat a trossos. Coure-ho durant uns moments i deixar refredar.

Posarem les verdures i el peix en un bol, on ho barrejarem amb els ous, la sal, el pebre i un pols d’anet, i ho triturem.

Untem uns deu motlles petits (flameres, per exemple) amb una mica d’oli. Els omplim amb la preparació anterior i ho posarem a coure al forn, al bany maria durant 20 minuts a 150º.

Quan sigui cuit, ho deixem refredar i ho guardem a la nevera fins a l’hora de servir.

Es pot acompanyar amb una mica de  salsa tàrtara, amb amanida d’enciam variats i vinagreta d’anxoves, o amb unes cues de gamba.

Un plat fred que agrada a tothom és el braç de gitano fet amb patata i farcit amb salsa bolognesa.

Comencem bullint la patata i en fem puré, posant-li nou moscada, una mica de mantega i pebre blanc. El reservem i el deixem refredar.

Per fer la salsa bolognesa, sofregim la ceba tallada petita (o ratllada). Quan estigui daurada, hi afegim la carn picada. Anem remenant fins que la carn es comença a enrossir, i hi afegim el tomàquet –prèviament escaldat, pelat i picat. Un pols de sucre i sal i ho acabem de sofregir. Ho reservem i el deixem refredar.

Preparem una maionesa amb una miqueta d’all. Ha de quedar amb una textura lleugera; si cal, hi podem afegir unes gotes d’aigua.

Finalment, preparem el braç de patata: agafem un drap ben humit o sobre un paper d’alumini untat amb oli, i hi extenem el puré de patata uniformement, d’un gruix d’un centímetre. Posem el sofregit ben repartit per sobre i enrotllem, com si fos un canaló. Posem a refredar a la nevera.

Al moment de servir, posarem enciam tallat juliana a la base del plat, amb un tall de braç de patata al damunt. I per acabar, posarem la maionesa pel damunt i ho decorarem amb unes tires de pebrot escalivat.

El paupiton de llom o llom farcit el podeu preparar el dia abans i menjar-lo fred, tot i que també és bo a temperatura ambient o tebi.

El tros de llom l’hem de tallar a fulls (sense arribar a baix), de manera que ens quedi com un gran llibre.

Barregem la carn picada i l’ou amb la sal, pebre, una mica de xerès i la tòfona ratllada a trossets. Ho deixem reposar mentre preparem la resta del plat.

Tallarem també a làmines els ous durs i els cogombrets, i a tires petites el pebrot vermell.

Entremig de cada full, hi posarem una miqueta de carn a la part de baix, un trosset d’ou dur, una tira de pebrot, un tros de cogombre. Podeu anar-ho col·locant de manera diferent a cada full, així quan ho tallem es veuran els colors dels diferents ingredients de manera irregular.

La carn que ens sobrarà la posarem, un cop farcits tots els fulls del llom, per sobre de la peça, de manera que la cubreixi totalment. Ho pintarem amb ou i hi espolsarem pa ratllat.

En una plata per anar al forn, hi posarem paper d’alumini amb una mica d’oli, de manera que la carn no s’enganxi. Hi col·loquem el llom, i ho posarem a coure al forn durant mitja hora aproximadament.

El temps de cocció variarà en funció del tamany de la peça. Per saber si és cuit, podeu agafar punxar la carn amb un punxó. Si surt suquet, podeu deixar-ho coure una estona més (com més vermellós el suc, més temps li falta). Si surt poc suquet, ja podeu apagar el forn.

Podeu acompanyar-lo amb làmines de poma cuites al forn (o amb una compota de poma), i també amb Salsa de Valls

Per començar, escalibeu els pebrots i bulliu l’arròs (seguint les instruccions del paquet).

Talleu la ceba, el tomàquet i el pebrot a daus petits.

Per preparar la vinagreta al curri, fem primer una vinagreta normal: una part de vinagre, tres d’oli, una culleradeta de mostassa, sal i pebre, i hi afegim una culleradeta de curri.

Barregeu les verdures amb l’arròs, i amaniu amb la vinagreta.

Si voleu fer el plat una mica més consistent, hi podeu afegir pollastre fet a la planxa i tallat a daus.

En les diferents èpoques de l’any, ens alimentem segons les necessitats del nostre organisme, ja que aquest respon a allò que més li convé.

Durant l’època de més calor cal menjar plats lleugers, poc calòrics i, sobretot, líquids per evitar la deshidratació. Tenim amb les fruites d’estiu un gran aliat pel seu alt contingut d’aigua, poques calories i font de minerals, vitamines i antioxidants, que podem trobar en els fruits vermells, com les prunes, la síndria, les móres, els gerds, el préssec o les groselles entre d’altres, que protegeixen la pell del sol i frenen el seu envelliment.

Temps d’esqueixades, samfaina o escalivada, tomàquets de Montserrat, o de cor de bou, amb una mica de formatge, i orenga, o simplement amb all i julivert tallat menut i un bon oli d’oliva. Amanides d’enciams, llenties amb botifarra negra i pinyons, i una vinagreta de verdures; o unes mongetes tendres amb anxoves, tomàquet a daus i ceba tendra, amanit  amb una vinagreta de mostassa.

Un article que cal tenir en compte en aquesta època és el marisc. Avui es controla molt que no es trenqui la cadena del fred, necessària per a la conservació i per que arribi, el peix  o el  marisc, en òptimes condicions als punts de venda. Però sapigueu que els mesos que porten la lletra “R”, són els més recomanables pel seu consum. És a dir, alerta amb el marisc durant l’estiu.

Us proposem un seguit de receptes  refrescants i saludables, que anirem publicant els propers dies:

• Amanida Niçoise
• Amanida Oriental
• Braç de patata amb bolonyesa
• Amanida d’arròs amb pollastre i poma, i vinagreta de verdures
• Paupiton de llom
• Pastís de lluç amb verdures

També podeu trobar altres receptes d’amanides i plats freds que ja hem publicat en el bloc.

Bon estiu a tothom!

Bullim la mongeta tendra (podeu tallar-la al vostre gust). Quan sigui cuita, la refresquem amb aigua i gel per tallar-ne la cocció.

Tallem els tomàquets i les patates a palets, i ho reservem.

Preparem la vinagreta amb una part de vinagre, tres d’oli, una culleradeta de mostassa, sal i pebre.

A l’hora d’emplatar, posem a cada plat un fons de patata, a sobre les mongetes, a continuació el tomàquet i, per acabar, anxoves, olives negres i tàperes. Ho amanim amb la vinagreta.

Bon profit!

Tant el bròquil com la coliflor són aliments molt rics en vitamina B, que provoca un efecte desintoxicant en el cos, assegurarant per una banda un correcte funcionament de les cèl•lules hepàtiques i, per una altra, l’estimulació i secreció de bilis.

Aquesta crema la podeu prendre tant freda com calenta.

Primer de tot, sofregim el porro i la pastanaga amb una mica d’oli, posar-hi el bròquil i la coliflor tallats, després les patates i a continuació el brou i la llet que han de cobrir fins a un parell de dits per sobre. Deixem que bulli i, quan estigui cuit, ho triturem amb el pimer. Us recomano colar-ho amb el colador xinès, i rectificar de sal.

Per altra banda, farem coure els alls laminats amb un xic d’oli, a temperatura suau fins que quedin ben secs.

Per servir, posem la crema en un plat o en una tassa amb els alls per damunt, també sal unes engrunes de sal maldon i un rajolí d’oli d’oliva.

Com ja sabeu, els fruits vermells són molt recomanables per les seves propietats antioxidants i desintoxicants que ajuden tant a reduir i combatre el càncer, com a reduir-ne el risc. A més, les propietats antioxidants del gingebre fan d’aquesta recepta un plat molt adequat durant el tractament del càncer, així com la seva prevenció.

Hem utilitzat també en aquesta recepta el xarop d’atzavara (o sirope de ágave en castellà), un edulcorant que podem utilitzar com a substitut del sucre refinat (per tant, si no en teniu, podeu fer servir sucre).

Per començar, preparem la fruita. Tallem els maduixots a tossos petits, les móres i els gerds per la meitat i ho posem tot en un bol juntament amb els grans de grosella. Pel damunt hi tirem un raig de llimona i mitja cullerada de gingebre ratllat, i ho reservem.

Tallem el formatge de cabra a dauets petits, i el reservem.

Preparem una vinagreta amb la poma tallada a dauets molt petits, el suc de mitja llimona, mitja culleradeta de cúrcuma, sal, pebre, quatre cullerades de nèctar d’agave i quatre cullerades d’oli.

Barregem les hortalisses amb la vinagreta. Per muntar el plat, posem el messclum com a base i, per sobre, les fruites i finalment el formatge.

El salmó és un peix blau, i que per tant, conté un elevat contingut en greix, aproximadament un 10% del seu pes. No obstant, es tracta d’un greix ric en omega-3, que ajuda a disminuir els nivells de colesterol “dolent” i de triglicèrids, a la vegada que contribueix a elevar lleugerament els nivells de colesterol “bo”, tal i com ens explica la nutricionista Rosa Mª Espinosa al seu bloc Menja sa.

Com que el salmó és un peix amb molt de sabor, us proposem una recepta amb un acompanyament suau que ens permeti gaudir del gust del salmó. Bon profit!

Salpebrem el salmó, net de pell i espines, i el posem en una paella o planxa, amb una gota d’oli, el temps just perquè quedi daurat per cada costat.

Tallem les verdures a palets i les saltegem en una paella amb oli fins a estovar-les una mica.

En una safata per anar al forn i col·locarem les verdures com a base. Posarem el salmó sobre de les verdures, amb una nou de mantega al damunt. Ho regarem amb un raig de suc de llimona, el brou de peix i un polsim d’anet.

Courem el salmó al forn a 180º durant 5 minuts. Alhora de muntar el plat, hi podem posar pel damunt uns fils de crema balsàmica.

Ja fa molts estius que amb la familia estiuegem a Port de la Selva. Fa uns anys, vem anar a un restaurant de lal Vall de la Santa Creu, a la falda de la muntanya de Sant Pere de Rodes. La meva filla Maria i jo som arrossers de mena, i vem demanar l’arròs amb llamàntol i ceps, i va resultar realment excepcional. Des d’aleshores, cada any hi hem anat a menjar-ne i no ens han decepcionat ni un cop: any rera any, l’arròs és boníssim.

Al final, ens vem decidir a fer-lo a casa, a veure si érem capaços de reproduir aquells sabors i aquelles textures: un toc picant, molt melós, el contrast exquisit dels ceps. El resultat va ser excepcional.

I amb aquesta recepta volem participar a la convocatoria del mes d’abril de La Recepta del 15, que organitzen els blocs Els fogons de la Bordeta, i XocolataDesfeta, amb un gran èxit.  Des d’aquí aprofitem per felicitar-vos! És una iniciativa que ens agrada moltissim, així que aquí teniu la nostra recepta:

Primer de tot, hem de tallar els llamàntols, de llarg, per la meitat. Amb una mà de morter (o similar), trenqueu la closca de les pinces. Salpebreu i sofregiu en una cassola amb l’oli ben calent. Li donem una volta i aboquem el conyac. Ho deixem uns moments que s’impregni i reservem.

Encendrem el forn i l’escalfarem a 180º

Amb el mateix oli que hem utilitzat pels llamàntols, sofregim els alls i la ceba tallada ben petita, a foc suau perquè vagi confitant a poc a poc, fins agafar un color torrat i mes aviat fosc.

Tot seguit i posem els ceps (que ja haurem hidratat), i a continuació l’arròs. Ho remenem bé i aboquem el brou de peix (que tindrem a punt bullint).

Ho deixarem 10 minuts, remenant de tant en tant i a foc mig. Desprès d’aquests 10 minuts, posem el llamàntol, amb la carn tocant l’arròs, i la picada, i ho posem al forn durant 5 minuts. Si fés falta hi posem un xic més de brou, ja que ha de quedar lleugerament caldós.

Ja sabeu que alhora de preparar canalons, cadascú té la seva recepta, probablement de les de tota la vida. Fins ara hem tingut la recepta familiar, però darrerament hi hem fet una petita variació que ens encanta perquè fa que el farcit dels canalons quedi sempre absolutament suau i cremós. I a més, hem afegit uns ceps a la beixamel. Esperem que us agradi!

Les quantitats indicades són per 40 canalons (un cop fets, els podeu congelar).

Prepareu una cassola que pugui anar al forn. Primer de tot, tallarem les verdures ben petites i ho sofregirem amb unes gotes d’oli.

Quan comenci a agafar color, hi posarem la carn de vedella tallada a daus, i ho deixarem sofregir tot junt 7-8 minuts a foc mig. A continuació, i posarem el pollastre i el tocino (també tallats a daus). Ho barregem bé, ho rectifiquem de pebre i sal, i ho deixem 10 minutets. Quan la carn ja hagi agafat color, hi afegirem una cullerada de farina i mig litre de llet, ho remenem per integrar-ho i posem la cassola al forn a 200º durant mitja horeta.

Ho retirem del forn, i ho triturem fins que quedi una pasta homogènea. Hi afegirem mitja copa de coñac, ho remenem bé perquè quedi ben integrat i ho rectifiquem de sal (si cal).

Poseu en remull els ceps amb llet per hidratar-los (aquesta llet la farem servir per fer la beixamel, i tindrà tot el gust dels ceps). Posarem en un caçó mantega i oli, i quan sigui calent i posarem una ceba (no massa grossa) tallada petita a sofregir, a foc suau. La ceba ha de quedar transparent, sense color. Hi afegirem els ceps per sofregir-los lleugerament. Quan estigui a punt, hi abocarem la farina. Si veieu que la farina no es desfà és que fa falta més mantega o oli, ha de quedar una mica líquid. Hi abocarem la llet (millor si ja està calenta),  i ho remenem bé. Ho rectifiquem de sal i hi posem una mica de nou moscada. Ho deixarem bullir uns 10 minuts (a foc suau). Podeu afegir-hi unes gotes de coñac o xerès sec. Si veieu que us queden grumolls, passeu la salsa per un colador xinès (o ho tritureu).

Muntarem els canalons, i els col·locarem en una safata per anar al forn, ben regats amb la beixamel de ceps , amb una mica de formatge per sobre i a gratinar.

Bon profit!

Durant molt de temps els llegums s’han considerat un plat “poc glamurós” a la cuina, però el cert és que tenen un gran valor nutricional: els cigrons són una gran font de proteines, fibra, àcid fòlic, calci… Les seves propietats inclouen el control del colesterol, són diurètics, i especialment saludables pel cor.

L’hummus és un puré de cigrons d’origen àrab, que avui dia s’ha convertit en una recepta molt popular a tot el món. Podeu servir-lo com a entrant, per picar o com a acompanyament de qualsevol plat. En aquest cas, hem optat per acompanyar-lo d’uns bastonets d’hortalises.

Preparació:

Escorreu els cigrons cuits reservant una mica d’aigua i poseu-los en el got de la batedora juntament amb l’oli, la tahina, l’all i el suc de llimona, i ho triturem.

Rentem i tallem les hortalisses en forma de bastonets (dips)

A l’hora de muntar el plat, servim l’hummus amb un raig d’oli d’oliva i una mica de pebre vermell dolç per sobre per decorar, juntament amb els dips d’hortalisses que serviran per acompanyar el puré de cigrons.

Ara que ja tenim el bon temps aquí (bé, dia si dia no…), comencen a venir de gust menjar amanides. Les amanides ens proporcionen un munt de possibilitats: podem menjar-les com a entrant, per acompanyar un plat o com a plat únic. Tot depèn dels ingredients que hi posem.

Al Taller de Cuina del Far per dones amb càncer n’hem recopilat unes quantes que pels seus ingredients són adequades ja sigui en els moments de tractament o com a prevenció. Veureu que hi ha poques instruccions de preparació. Poseu-hi imaginació, talleu els ingredients com més us agradi, i que aprofiti!

(els ingredients indicats són per quatre persones)

AMANIDA DE LLENTIES AMB VINAGRETA DE VERDURES, CÚRCUMA I ENCIAM

Ingredients: 

• 400g de llenties cuites
• 2 tomàquets per amanir
• 2 cebes tendres
• mig carbassó
• un pebrot verd
• un pebrot vermell
• enciam tallat juliana

Per la vinagreta: oli, sal, pebre,cúrcuma i vinagre

AMANIDA D’ESCALIVADA I SEITÓ

Ingredients:

• Escalivar dos pebrots, dues albergínies i 4 cebes.
• 12 seitons desespinats i posats amb vinagre rebaixat amb una mica d’aigua, i unes làmines d’all. Es pot preparar el dia abans.

Preparació:

• Tallar l’escalivada per separat i, en un motlle, anirem posant primer una capa de pebrot i, al damunt dos filets de seitó; després l’albergínia i dos filets més de seitó, després la ceba i dos filets més.
• Una vegada desemmotllat al plat, ho podem acabar d’emplatar posant al voltant rodanxes molt fines de carbassó cru o una barreja d’enciams.

Aquesta combinació també la podeu fer servir per fer un aperitiu (amb torradetes).

AMANIDA D’ARRÒS BASMATI AMB POLLASTRE, PÈSOLS I TOMÀQUET

Ingredients:

• 320g d’arròs bullit, escorregut i refredat.
• mig pollastre desossat i sense pell, fet a la planxa
• 200g de pèsols, bullits i refredats
• 2 tomàquets tallats a daus, amanits amb oli d’oliva, cúrcuma, sal, pebre i julivert

AMANIDA DE FRUITS VERMELLS I FORMATGE DE CABRA AMB SALSA DE IOGURT

Ingredients: 

• 200g de mezclum d’enciams
• 12 maduixots
• dues prunes vermelles
• una taronja
• 12 móres
• 4 ramells de grosella
• 150g de formatge de cabra

Per amanir: un iogurt natural, el suc de  mitja llimona, sal, oli i pebre.

AMANIDA DE BOLETS I GAMBES AMB VINAGRETA D’ANXOVES

Ingredients:

• 300g de gírgoles petites
• 200g de gamba cuita
• una escarola
• mig carbassó

Saltar les gírgoles amb una mica d’oli i reservar-les.

Per amanir: oli d’oliva, sal, pebre, vinagre i quatre filets d’anxova, tot triturat

Endolcim la vida és el títol d’un cicle dedicat a la pastisseria  amb receptes tradicionals fetes amb senzillesa, amor i molta professionalitat, organitzat per l’Associació Jardí.

Tenim el gran plaer de contar amb un gran pastisser: en Narcís Civil. Ja els passats 17 i 14 de març vem poder-ho comprovar en el taller de mones realitzat dins del mateix cicle.

En Narcís és un “crack”, no sols per la manera de treballar, sinó també per la manera de fer viure el que explica i el que fa. El pa de pessic, temperar la xocolata, la cristal·lització, les planxes, el gruix, tots els detalls i les maneres d’obrar perquè el resultat sigui el desitjat. Vam gaudir amb tots els sentits, l’olfacte, la vista, el gust, el tacte,  els vam poder experimentar tots. Particularment, em quedo amb el punt de muntatge dels ous i el sucre, amb les diferents maneres de treballar  la xocolata, com guardar les peces de xocolata i la construcció de les casetes. El millor és que tot semblava molt fàcil de fer veient com el Narcís ho anava elaborant.

Gràcies Narcís per aquests dos dies que vam compartir, i esperem continuar gaudint de la resta de jornades que dediquem a Endolcir la vida. La meva més cordial felicitació!

Aprofitem per recordar-vos que el proper dissabte 21 d’abril tindrà lloc el taller de braç de gitano. Si voleu apuntar-vos, encara hi sou a temps:

Us hi esperem!

Al bloc hem parlat més d’una vegada de les fantàstiques propietats dels fruits vermells i també de la cúrcuma. Avui us presentem una recepta lleugera on podeu combinar aquests aliments, fent unes broquetes de pollastre.

Primer de tot, amanim el pollastre amb sal, pebre, cúrcuma, suc de llimona i oli d’oliva, i ho deixem macerar durant mitja hora.

Mentrestant, pelem  la poma i la tallem a daus.

Muntem la broqueta, tot intercalant dos talls de pollastre i un de poma, fins que la tinguem plena.

Saltegem amb una mica de mantega els maduixots tallats a daus petits juntament amb els gerds. Ho deixem només un  parell de minuts i ho reservem. A la mateixa paella, hi abocarem el sucre i deixarem que caramel·litzi.  Hi posem el suc taronja i fem que  reduixi una mica. Finalment, hi afegim les fruites i quan arrenqui el bull, ho reservem.

Marquem la broqueta a la planxa i acabem la cocció al forn, o a la mateixa planxa, sempre procurant que no quedi massa cuita.

A l’hora de muntar el plat, servirem la salsa a un costat i la broqueta a l’altre.

El bròquil és un aliment ric en vitamines del grup B, i per tant, un aliment que ens ajuda a desintoxicar el nostre cos, ajudant al bon funcionament del fetge, que és l’òrgan depurador per excelència (podeu llegir el post Com ajudar el nostre cos). Avui l’acompanyarem amb musclos, i obtindrem una recepta lleugera i saludable.

Per preparar la crema de bròquil, posem a bullir el porro, la patata i el bròquil amb el brou de pollastre. Quan estigui cuit, es tritura i es cola.

Farem bullir la crema de llet i li afegirem el puré que hem reservat, i rectifiquem de sal i pebre. El resultat ha de ser cremós.

Preparem els musclos al vapor, i en traiem la closca. Podem servir-ho de diferents maneres:

• Com a aperitiu, posem la crem en un vaset i col·loquem al damunt un musclo, una mica de sal maldon i un rajolí d’oli
• Deixem les closques, i repartim la crema per sobre dels musclos. Podem acompanyar-ho amb dauets de bròquil

La llet fregida és un postre  molt tradicional i llaminer, generalment d’elaboració casolana, la qual cosa el converteix en un postre amb moltissimes variants. Normalment es presenta en porcions quadrades o rectangulars, però això ho deixem a la vostra imaginació. Aquí teniu la nostra versió:

Primer de tot, bullim la llet amb la pell de la llimona, reservar i treure la pell (hi ha molta gent que a la llet hi afegeix una branca de canyella).

A continuació, en una cassola barregem els rovells, el sucre i la maizena, hi afegim la llet i posem la cassola al foc, sense deixar de remanar, i veurem com es va fent espès. Quan arrenqui el bull, apaguem el foc.

Ho aboquem en una safata, el gruix de la crema hauria de ser d’un centímetre, i ho deixem refredar.

Quan estigui fred, ho tallem a rectangles, que passarem per farina i ou batut i els fregirem amb oli abundant. Els anirem col·locant sobre paper absorvent.

Espolsem per sobre sucre barrejat amb un pols de canyella i… cap a taula!

Un cop més col.labora en el nostre blog Rosa Mª Espinosa, dietista i nutricionista de Menjasa, amb qui tinc el plaer de compartir un programa setmanal a Ràdio Caldes (107.8 FM) on parlem de l’alimentació saludable.

El fetge és l’òrgan més gran i que més funcions realitza. És el depurador per excel•lència i cal tenir-lo en bones condicions perquè continuï treballant amb normalitat.

Existeixen situacions en les que el fetge pot veure afectada la seva funció degut a una acumulació de substàncies que li són tòxiques. Aquest increment de tòxics pot estar produït per la ingesta d’alcohol, l’administració de certs medicaments, dur alimentacions inadequades (excés de greixos o de proteïnes) o que interaccionin amb medicaments, fumar i fins i tot el consum d’algunes plantes medicinals. També les restes de pesticides actuen com a tòxic.

Com es pot controlar amb l’alimentació?

A l’hora de desintoxicar el fetge no cal fer cures depuratives a través de dejuns interminables que sotmeten a l’organisme a un patiment innecessari. Al contrari, caldrà enfortir-lo aportant aliments que l’ajudin a desenvolupar sistemes de defensa i de rebuig contra els tòxics.

A part de portar una alimentació equilibrada i variada, pilar de la nostra dieta, la podem adaptar a la nova situació i triarem aliments que ajudaran el fetge a desfer-se de l’excés de tòxics acumulats.

Una alimentació rica en vitamines del grup B (sobretot B1, B6 i B12) així com aliments colerètics i colagogs, asseguraran, per una banda un correcte funcionament de les cèl•lules hepàtiques i per una altra l’estimulació i secreció de bilis (que es pot veure afectada per la sobrecàrrega).

Les vitamines del grup B les trobem sobretot en cereals integrals, llegums, hortalisses de la família de les cols (col, bròquil, coliflor) i verdures de fulla verda (espinacs, escaroles, bledes…).

Entre els aliments colerètics i colagogs, destaca la carxofa com a depuratiu estrella, però en general seran aquells dels quals en notem un gust amargant al consumir-los com poden ser l’escarola (de nou), les  endívies, la xicoira o l’albergínia.

Així doncs, en aquelles ocasions en les que el fetge es pugui veure afectat, sense deixar de fer una alimentació equilibrada i variada, la podem modelar a les nostres necessitats potenciant aquells aliments que li són beneficiosos.

(Menjasa, Blog de Rosa M. Espinosa, diplomada en nutrició i dietètica)

Aquestes són algunes de les receptes del blog que us poden ajudar a cuidar el vostre cos:

• Crema de bròquil amb musclos al vapor
• Pastís de carxofes
• Alberginies Plenes
• Amanida d’endivies i margallons

A l’Associació Jardí  hem preparat per aquest any el cicle Endolcim la Vida. Després de l’èxit dels tallers de panellets i torrons que vem organitzar l’any passat, hem volgut donar continuitat a la nostra col·laboració amb en  Narcís Civil (@lalionesa), preparant per aquest any un seguit de cursos i tallers dedicats al fantàstic món dels postres: braç de gitano, galetes, merengues… Postres d’ara i de sempre, explicats amb la passió i la senzillesa d’en Narcís.

El primer taller està dedicat a les nostres tradicionals Mones de Pasqua, i aprendrem a preparar-les, muntar-les i decorar-les. En farem dues sessiones, el 17 i 24 de Març a les 10:00 al Jardí Santa Susanna (Caldes de Montbui).

Aquestes són les dades d’inscripció:

Preparem la mona: muntatge i decoració (a càrrec de Narcís Civil, pastisser)

Data: 17 i 24 de març, a les 10:00

Lloc: Jardí Santa Susanna. C/ Font i Boet, 12. Caldes de Montbui (veure mapa)

Aportació: 5€ socis / 10€ no socis

Inscripcions a la Fundació (93.865.49.94) o per correu electrònic: associacio@fundaciosantasusanna.cat

Les places són limitades. Afanyeu-vos!

Com ja sabeu, els espinacs és un dels aliments anticancerígens més destacat. S’ha comprovat que la ingesta d’espinacs inhibeix l’aparició de tumors cancerosos, especialment el càncer de pulmó, gràcies a la seva riquesa en betacarotens. A més, per l’alt contingut d’aigua dels espinacs, són molt adients en les dietes d’aprimament…i després de les festes!

En un cassó posem a bullir mig litre d’aigua i mig vaset de vinagre. Trenquem un ou, el posem en una tasseta i l’aboquem dintre l’aigua quan bulli, procurant que no es trenqui. El deixem coure dos minuts, el traiem amb una escumadora i el dipositem en un recipient amb aigua i gel per parar la cocció.

Per altra banda, saltagem  els espinacs tallats petits, els deixem coure i els reservem.

En una safata posem les llesques o panets, hi fem un niu d’espinacs i hi posem l’ou per sobre, després la beixamel i el formatge, i ho gratinem.

Després de les festes, una bon plat de carxofes ens pot ajudar a eliminar toxines del nostre organisme, provocades per l’exés d’alcohol i d’àpats copiosos d’aquestes dies. Avui us les presentem en un deliciós suquet, i participem a La Recepta del 15 del mes de gener, una iniciativa dels blocs Els Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta . Bon profit!

Tallem el pollastre i el pernil a palets. Ho saltegem en una paella a foc viu i ho reservem.

Amb el mateix oli sofregirem la ceba i el manadet d’herbes. Quan la ceba estigui una mica rossa, afegirem el tomàquet pelat i sense llavors, després el vi blanc, deixant que s’evapori l’alcohol, i finalment el brou de pollastre. Ho reservem en una cassola. Si voleu, podeu treure el manat d’herbes i triturar la salsa (això va al gust).

Pelem les carxofes i les tallem en vuit trossos, les salem, les enfarinem una mica i les fregim amb oli. Si les carxofes no són prou grosses, talleu-les en sis trossos, així no es desfaran. Seguidament, les posem a la cassola a coure a foc lent durant quinze minuts. Després hi aboquem el pollastre i el pernil, i ho deixem cinc minuts més.

Finalment hi posarem una picada d’all i ametlles torrades.

Comencem desossant l’espatlla de xai. Si no us hi veieu en cor, demaneu que us ho facin a la carniceria. Un cop trets els ossos, la lligarem i reservarem els ossos.

En una cassola amb oli, daurem l’espatlla al foc juntament amb els ossos abans de posar-la al forn. Hi afegim les verdures i les herbes, un vas d’aigua, i ho posem al forn a 160º durant una hora. Ho treiem del forn i reservem l’espatlla.

Per fer la salsa, posem al foc la cassola amb les verdures i els ossos, i hi afegim un vas de vi blanc o xerès, i ho deixem reduir. Hi aboquem un litre de brou de carn, ho deixem bullir mitja hora, fins que s’hagi reduit a la meitat, i ho colem.

Preparem ara la guarnició: escaldem i pelem les cebetes, i les posem a coure al forn amb oli, sal, una mica de sucre, i una mica d’aigua, fins que quedin toves i daurades.

Per fer els xips de carxofa, pelarem les carxofes i les tallem tant fines com sigui possible. Les salem, hi espolsem una mica de farina, i les fregim amb oli abundant fins que quedin rossetes.

Tallem l’espatlla a rodanxes, i ho deixem en calent. Podeu veure el pas a pas de la recepta aquí:

A l’hora de servir, hi afegirem les cebetes i els xips de carxofa.

Tot i que és entretingut de preparar, podeu tenir tant el llamàntol com el brou preparats amb antelació, i posar-ho a punt a l’hora de l’àpat.

Començarem preparant l’essència de fruits de mar (o brou de marisc).

A la mateixa olla on farem el brou, sofregirem un porro, una pastanaga, una ceba. Quan comenci a agafar color, hi afegirem vuit gambots, crancs, galeres, el peix de roca, fonoll i tomàquet. Anirem remenant i quan tot ja s’hagi enrossit, hi tirarem un vaset de conyac i una cullerada de pebre vermell dolç.

Ho remenem bé, deixem que s’evapori el conyac i hi afegim dos litres d’aigua. Ho deixarem bullir uns 35 minuts. Ho triturem, i ho passem pel colador xinès.

Per coure els llamàntols, posarem una olla al foc amb aigua i herbes aromàtiques. Quan l’aigua ja bull, hi posem dos grapats de sal i a continuació, els llamàntols. Quan arrenqui el bull de nou, ho deixarem 7 minuts i treurem els llamàntols de l’aigua. Els guardarem tapats amb un drap humit.

Un cop el llamàntol sigui fred, n’haurem de treure tota la carn. Podeu veure el pas a pas al següent vídeo:

 
Podeu tallar-lo com més us agradi: menut, fent encenalls, deixar les pinces senceres… al vostre gust.

A l’hora de servir, posarem al centre de cada plat uns trocets de llamàntol i al voltant l’essència de fruits de mar ben calenta.

Aquesta és una sopa lleugera molt indicada per aquests àpats de les festes que acostumen a ser copiosos.

Preparem la sopa tallant a daus el meló i ho triturem juntament amb els fruits vermells (maduixots, gerds i mores). Un cop triturat, ho colem i hi afegim un xarrupet de vodka. La reservem a la nevera

Pel cruixent de pernil, posem les llesques ben planes en una safata, les tapem amb paper d’alumini o d’estrassa, i al damunt hi col·loquem algun estri per fer pressió. Ho posem al forn a 150º durant cinc minuts.

A l’hora de servir, podem acompanyar la sopa amb uns dauets de sindria o poma, un toc de sal Maldon, un raig d’oli d’oliva i el cruixent.

Començarem preparant un jou de carn, amb els següents ingredients:

• Una carcassa de pollastre, un parell d’ossos de vedella i un os de pernil
• Ceba, pastanaga i un parell de tomàquets madurs
• Herbes aromàtiques
• Pebre en gra
• Vi ranci

En una cassola amb oli, rostim els ossos i hi afegim les verdures tallades a daus (no cal que siguin massa petits, simplement per facilitar-ne la cocció), les herbes i el pebre.

Ho deixem enrossir bé, hi afegim un vas de vi ranci i ho deixem reduir. Hi afegim un parell de litres d’aigua i ho deixem coure a foc lent durant una hora. Colem el jou i el reservem.

Netejem el filet, i el col·loquem en una cassola amb oli calent. Primer al foc (a foc viu), i el daurem per tots costats, i després al forn durant 8 minuts a 180º.

Just en el moment de posar la cassola el forn laquem el filet. Durant la cocció el lacarem tres vegades. (les puntes que heu tret quan heu netejat el filet podeu rostir-les amb el filet i afegir-les al jou de carn). Un cop cuit, el reservem.

A la mateixa cassola on hem cuit el filet, preparem la salsa: fem una reducció amb vi d’Oporto i hi afegim el jou de carn. Lligarem la salsa amb una mica de maicena desfeta amb aigua.

Per l’acompanyament, deixem les prunes en remull amb vi d’Oporto durant mitja horeta. En una paella amb mantega, saltegem la poma tallada a dauets. A mitja cocció, hi afegim les prunes i al cap d’un moment, els pinyons i el vi d’Oporto amb el que hem remullat les prunes.

Us proposem un brou de Nadal un xic diferent, amb verdures, mandonguilles i un toc de forn.

Començarem fent un brou amb el pollastre, la vedella i el pernil (podeu posar-hi verdures pel brou al vostre gust, però aquestes no les aprofitarem…almenys per aquest plat!). És important que escumeu bé el brou per deixar-lo net d’impureses.

Prepararem les verduretes que acompanyarant el brou tallant-les a palets: nap, porro, api, col i pastanaga.

Prepararem també unes mandonguilles petites amb la carn de vedella i de porc (podeu fer-les només de vedella, al vostre gust), ou, pa ratllat, all i julivert, i un toc de sal.

Amb una part del brou que hem fet, courem les verdures tallades i les mandonguilles. Deixarem refredar tots els ingredients i els posarem a les tasses on ho servirem.

La pasta de full ha de ser d’uns tres mil·limetres de gruix. La tallarem a la mida de la tassa i l’estirem una mica.

Col·locarem la pasta de full al damunt de cadascuna de les tasses, mullant la vora de les tasses amb una mica d’aigua per tal que la pasta de full s’enganxi bé, i pintarem la pasta amb l’ou batut.

Escalfem el forn a 200º, hi posem les tasses durant set minuts…i cap a taula!

Aquesta és una de les meves receptes preferides. És una mica entretinguda, però podeu deixar-ho preparat abans de l’àpat si deixeu el peix cuit ben al punt.

Abans de res, haurem de preparar un brou de peix. Podeu trobar-ne la recepta aquí.

Prepararem les orades desespinades i en dos filets (podeu demanar-ho a la peixeteria).

Tallarem els porros a rondaxes fines i la meitat dels lagostins a dauets, i els saltejarem amb una mica de mantega (podeu posar meitat de mantega i meitat d’oli).

Col·loquem les orades en una safata per anar al forn (una de les meitats) i les salem. Hi posarem el saltat de porros i llagostins al damunt, i “taparem” l’orada amb l’altre filet.

Hi afegirem un cullerot de brou de peix, un vaset de xerès sec, el suc de mitja llimona i una bola de mantega al damunt de cadascuna de les orades. Poseu-hi també els llagostins sencers, que serviran per guarnir el plat.

Un cop cuites les orades, treurem la pell de les orades.

Per fer la salsa, sofregirem amb mantega les verdures tallades menudes: el porro, la pastanaga, el tomàquet i els bolets (camagrocs o ceps). Un cop s’hagin enrossit, hi tirarem un bon raig de xerès i ho deixarem reduir. Hi afegim el brou de peix, i deixem que bulli uns minuts. A continuació ho triturem, i hi afegim el suc de coure les orades i la nata líquida. No us oblideu de rectificar-ho de sal!

Podem reservar les orades en calent al damunt de la salsa fins a l’hora d’emplatar.

A l’hora de muntar el plat, col·loquem l’orada, hi afegim la salsa i ho guarnim amb els llagostins sencers que hem reservat (també podeu posar-hi alguns camagrocs). Hi espolsem julivert al damunt, i el plat ja és a punt.

Quan arriben aquestes diades no ens queda més remei que començar a pensar en el menjar. Què podem fer aquest any que sigui diferent, que agradi a tothom, i que no ens porti massa feina?

Tot plegat ens planteja una sèrie d’interrogants que hem de solucionar i que cal tenir en compte. Són els següents:

• Planificar els plats amb temps suficient per poder fer les compres amb tranquil·litat
• Tenir en compte la dificultat i el temps que necessitarem per cuinar
• Tenir-ho al màxim de preparat, ja sigui a la nevera o al congelador
• Que ens permeti estar a taula i gaudir de la vetllada tots junts, encara que sovint ens hem de multiplicar a fi que tot surti com volem

Volem aportar el nostre granet de sorra i hem preparat un conjunt de receptes especials per aquestes festes, que anirem publicant en els propers dies. En veureu algunes de certa dificultat, però tenen l’avantatge de poder-les preparar amb una certa antelació. Aquí les teniu:

• Brou amb verduretes, mandonguilles i pasta de full
• Orada farcida amb llagostins i suquet de camagrocs
• Filet de lletó lacat amb poma, prunes i pinyons
• Sopa de meló i fruits del bosc amb cruixents de pernil
• Encenalls de llamàntol a l’essència de fruits de mar
• Medallons d’anyell amb cebetes confitades i xips de carxofa

No volem deixar passar l’ocasió per agrair-vos que ens visiteu, i desitjar-vos a tot@s unes Bones Festes!

Joan & Maria Dalmau

Pelar l’albergínia del tot. Tallar les verdures per separat a dauets petits.

En una paella fregir primer l’all, a mig coure posar-hi la ceba i el pebrot vermell; deixar-ho cinc minuts. Afegim el pebrot verd i, al cap d’uns moments, el tomàquet i una mica de sal i sucre.

Mentrestant, en una altre paella amb una mica d’oli, saltejar l’albergínia i el carbassó. Quan està una mica daurat, barrejar-ho amb les altres verdures. Dixar coure uns moments tot junt, rectificar de sal i reservar. Ha de quedar sequet i cruet.

Pelar les patates bullides, tallar-les a rodanxes de mig centímetre, salpebrar i untar-les amb oli. Escalfar una paella sense oli, posar-hi les rodanxes de patata fins que quedin daurades pels dos costats, i reservar.

En la mateixa paella, a foc suau, escalfar el salmó i reservar.

A l’hora de servir, posar al plat tres rodanxes de patata, una quenelle de verdures a sobre de cada rodanxa, després el salmó i, al voltant els tomàquets cherri tallats a quatre trossos. A sobre de tot, una cullerada de vinagreta d’anxoves.

Pelar les patates i tallar-les a bastonets petits –misto. Coure-les amb oli a temperatura suau fins que quedin toves. Escórrer-les, reservant patates i oli.

Salpebrar el lluç, passar-lo per farina, espolsar-lo bé i fregir-lo amb poc oli, procurant que no quedi sec. Reservar en calent.

En el mateix oli, si està en condicions, saltejar els xampinyons tallats a làmines i posar-hi les panses al final de la cocció. Reservar també en calent.

Moments abans de servir, fregir les patates amb oli ben calent, tenir cura de no escaldar-se.

Muntar el plat. Posar al mig el lluç, per sobre els xampinyons i les panses i, al voltant, les patates. Espolsar-hi per sobre el julivert. Finalment, escalfar la mantega amb el suc de la llimona, quan estigui desfet i calent es tira pel damunt.

Tallar la ceba ben petita i sofregir-la a foc suau juntament amb les herbes aromàtiques.

Quan la ceba comença a trencar el color, posar-hi les cuixes de conill prèviament salpebrades. Les anem girant de tant en tant i remenant la ceba durant un quart d’hora.

Després, afegir els tomàquets tallats petits amb una mica de sucre per sobre. Deixar coure durant cinc minuts.

Seguidament hi posem els calamars, coure-ho tot junt durant cinc minuts més, afegim la picada, i ho deixem uns minuts més fins que el conill i el calamars estiguin tous.

Es pot acompanyar amb arròs salvatge o cruixent de patata o una amanida de canonges amb grills de taronja.

El sèsam és una llavor molt utilitzada a la cuina xinesa i àrab. Conté àcids grassos insaturats i una dosi considerable de vitamina E, la qual cosa el converteix en un bon antioxidant, i ens ajuda a controlar el nivell de colesterol en sang. Avui us proposem utilitzar-lo per arrebossar unes croquetes de verdures.

Tallar el porro i la pastanaga a daus petits. Saltejar amb la mantega i l’oli. Quan estigui gairebé cuit, afegir els espinacs i els xampinyons tallats petits, donar unes voltes i afegir la farina, remenar bé perquè es vagi coent; abocar-hi la llet calenta remenant fins que quedi espès, rectificar de sal, posar-hi un pols de pebre i una mica de nou moscada.

Deixar coure uns moments i reservar. Deixar refredar.

Quan està ben fred es fan les croquetes, es passen per ou batut i es cobreixen amb el sèsam. Després es fregeixen amb oli calent.

En ser un plat fregit, serà bo acompanyar-ho amb amanida de verdures fresques.

Tot i que són entretinguts de preparar, els canalons sempre són una bona opció per fer un bon àpat de diumenge. Avui us els presentem de verdures, peix i marisc. Us agradaran!

Per preparar la crema de marisc:

Necessitem 50g de mantega i oli, 1/2kg de peix de roca, una ceba, mig porro, una pastanaga, dues cullerades de tomàquet fregit, una cullerada de pebre  vermell dolç, dues cullerades de farina i ¼ l de nata líquida, sal i pebre.

Fem un litre de brou amb el peix de roca. Sofregim les verdures tallades a dauetsi, quan estigui cuit, hi posem els caps dels llagostins —tot aixafant-los amb la mà de morter. Posem la cullerada de pebre vermell, a continuació el tomàquet i el conyac. Ho deixem coure uns moments, perquè s’evapori l’alcohol, i hi afegim les dues cullerades de farina. Ho remenem bé, perquè es desfaci la farina i afegim el brou que haurem preparat. Ho fem bullir durant deu minuts. Rectifiquem de sal i hi afegim 100g de crema de llet, cinc minuts més tard, triturem i colem.

Per preparar els canalons:

Sofregim la ceba i la pastanaga amb una mica d’oli i mantega. Quan estigui cuit, hi posem els espinacs tallats petits i, a continuació, el peix i els llagostins tallats a daus petits. Hi donem unes voltes i afegim dos cullerots de crema de marisc. Ho deixem bullir tot junt i ho reservem. Rectificar de sal i pebre.

Mentrestant, posem a bullir els canelons amb aigua abundant i un xic d’oli. Una vegada cuits, refredar-los i farcir-los.

Prepararem una safata amb una mica de crema de marisc al fons, a sobre els canalons, que cobrirem amb la resta de la crema. Posar-ho al forn durant deu minuts a 180º.

Si es vol, es pot posar per sobre una mica de formatge ratllat.

La carbassa és un aliment amb molt poques calories i amb un alt contingut amb fibra, i per tant és molt aconsellable en les dietes per aprimar-se i en casos de restrenymient. Avui us proposem un postre ben original i senzilla: bunyols de carbassa.

Primer de tot, hem de bullir la carbassa amb aigua. L’escorrem i guardem un parell de cullerades d’aigua per desfer el llevat. Tot seguit, triturem la carbassa i la deixem refredar.

Amb l’aigua de bullir la carbassa desfem el llevat (és convenient que l’aigua encara sigui calenta, per desfer el llevat més fàcilment).

Barregem tots els ingredients en un bol: la carbassa, el llevat desfet, el sucre i la farina passada pel sedàs (així no ens quedaran grumolls). Treballem bé la massa perquè quedi homogènia, ho tapem i ho deixem llevar un parell d’hores.

Amb una cullera, anirem agafant petites quantitats de massa i anirem fregint els bunyols a temperatura suau.

L’acompanyament ideal és l’almívar de taronja: el prepararem amb tres cullerades de sucre, una taronja, mitja llimona i mitja copeta de licor de taronja.

Pelem la taronja i la llimona amb un pelador perquè la pell quedi ben fina. Tallem la pell en juliana i ho posem a bullir amb aigua durant tres o quatre minuts, escórrer i reservar. Posem el sucre en un cassó per fer el caramel,i quan estigui fet hi afegim la pell de taronja i llimona. Hi donem un parell de tombs i hi afegim el licor de taronja; ho deixem uns moments perquè s’evapori i
hi posem el suc de la taronja. Esperem un parell de minuts i apaguem el foc.

Aquesta temporada del programa “A la cuina i a la taula” a Ràdio Caldes (107.8 FM) tractarem el tema de l’alimentació infantil.

Fa unes setmanes vaig llegir en un diari un article sobre l’obesitat infantil, es titulava Raons de pes. Feia referència a l’augment d’un 30% d’infants que pateixen obesitat, i creixent.

En l’article es feia referència als hàbits quotidians. Els nens fan poc exercici, van a l’escola en cotxe o autobús, passen el dia a l’escola, a la tarda si tenen algunes activitats són majoritàriament sedentàries i, al vespre, continuen asseguts (televisió, ordinador, consola,…).

Segons l’opinió dels especialistes, el detonador principal de l’excés de pes infantil és el sedentarisme. I això no es corregeix apuntant el nen a una activitat extraescolar d’esport dos dies a la setmana. El que és important, diuen, és fer de l’exercici una activitat quotidiana.

Els especialistes conclouen que l’activitat física ha d’anar acompanyada d’una bona alimentació.

Si ens fixem en l’alimentació dels nens i nenes amb sobrepès, veurem que en els seus menús més habituals, hi ha una gran dosi de calories i que estan poc equilibrats, mancant sobretot verdures i fruites i abusant dels fregits i la bolleria, per exemple.

Els especialistes també subratllen que, perquè el nen s’aprimi, la recepta no és posar-lo a dieta sinó canviar els hàbits perquè porti una alimentació sana i, sobretot, perquè gasti més energia de la que consumeix.

Així doncs, us esperem el primer i l’últim dimarts del mes a Ràdio Caldes (107.8 RM). També podeu escoltar-ho per Internet

Aquesta és una de les receptes de la família, de la meva germana Paquita, que fins avui n’havia guardat el secret (no fos cas que a nosaltres ens sortissin més bons que a ella!). S’han convertit en un aperitiu indispensable als àpats familiars, i mai no li surten iguals… però sempre boníssims!!! Doncs ja ho sabeu, aquí teniu la recepta dels Cargols de la Paquita!

Per bullir els cargols:

• 2 branquillons de fonoll
• una fulla de llor
• una branca de farigola
• 2 guindilles de caiena
• 2 grans d’all
• un trosset de pastanaga
• un trosset d’api
• sal

Preparació:

Primer de tot, hem de netejar els cargols amb aigua i un raig de vinagre. Els rentarem quatre vegades, esbandir-los bé cada rentada.

Els cargols han de treure el cap de la closca per després posar-los en una cassola amb aigua freda, al foc a temperatura molt suau per enganyar-los. Quan arrenqui el bull, els escorrem i els fem bullir amb aigua neta amb les herbes i les verdures. Han de bullir a poc a poc durant tres quarts d’hora, depenent de la mida dels cargols.

Una vegada cuits, els escorrem i els posarem a fregir amb oli una mica abundant durant 10 minuts.

Després esmicolem la botifarra i la hi afegim, anem remenant perquè es vagi coent. A continuació, el tomàquet fregit i que vagi fent; després el vi ranci, deixant que s’evapori. . En total, entre mitja hora i tres quarts de cocció des que els posem a fregir. Rectificar de sal i pebre, i servir.

Els cargols s’han d’impregnar de tot plegat, han de quedar sequets, la carn ben rostida i amb un toc picant al vostre gust!

L’empedrat és una amanida senzilla i refrescant, on els ingredients principals són les mongetes i el bacallà, dos aliments amb una gran tradició gastronòmica a la nostra cuina.

Primer de tot, hem d’esqueixar el bacallà i posar-lo en remull. Li canviem l’aigua un parell de vegades, per tal que quedi ben dessalat.

Tallem a dauets el pebrot vermell, la remolatxa i la ceba.

El tomàquet el ratllem i l’amanim amb sal, oli, pebre i unes gotes de vinagre.

Prepararem el plat posant les mongetes al fons, per damunt el bacallà esqueixat, a sobre les verdures picades, i ho amanirem amb el tomàquet amanit. Finalment, una mica de julivert picat per sobre.

Una amanida ben senzilla i una mica diferent!

Preparació:

Netejar els musclos i coure’ls en una cassola tapada, sense aigua, amb una fulla de llorer i una branca de farigola. Quan estiguin oberts els traurem una closca.

Picar el julivert i els cogombres, barrejar-ho amb la resta d’ingredients de la vinagreta (l’oli, la sal, el pebre vermell picant i vinagre al gust). Reservar l’enciam.

Per muntar el plat, posarem al centre un grapat d’enciam i, al voltant, els musclos de roca. Finalment, posem l’amaniment per sobre.

Podeu afegir-hi uns tomàquets cherry per donar color, i també unes cues de gamba o palets de cranc.

Preparació:

Salpebrar el lluç i posar-hi un rajolí d’oli. Marcar-lo per les dues bandes en una planxa o paella ben calenta. Col·locar-ho en una safata per anar al forn juntament amb el suc de llimona, la mantega i el xerès, i el brou de peix.

Preescalfar el forn i coure a 200º durant cinc minuts.

Es pot acompanyar amb verduretes saltades, xampinyons, espàrrecs, puré de patata…

Els espinacs són un dels aliments anticancerigens més destacats. S’ha comprovat que la ingestió d’aquest aliment inhibeix l’aparició de tumors cancerosos, especialment el càncer de pulmó, per la seva riquesa en betacarotens. Es tracta d’un pigment vegetal que, un cop ingerit, es transforma en vitamina A. És doncs un component antioxidant que afavoreix la prevenció del càncer.

Preparació:

Neteja els espinacs i escalda’ls en aigua bullint, per escorre’ls tot reservant l’aigua de cocció

Pela i pica finament l’all i la ceba, i sofregeix-los en una paella amb una mica d’oli d’oliva verge extra. Un cop sofregit, afegir-hi els ceps.

Afegeix-hi l’arròs i ves remenant fins que els grans quedin transparents. En aquest punt aboca-hi el brou o l’aigua (aprofita l’aigua d’escaldar els espinacs), barreja-ho bé i deixa coure durant 15 minuts a foc baix, tot remenant de tant en tant

Passat aquest temps incorpora-hi els espinacs picats i deixa coure 5 minuts més

Retira el risotto del foc i barreja’l amb el formatge a trossets petits, i serveix amb una mica de pebre negre mòlt

Preparació

Escalfar el forn a 200º.

Salpebrar les llamineres i marcar-les pels costats en una paella amb l’oli ben calenta, acabar de coure al forn durant 10 minuts, donant-li la volta de tant en tant. Reservar-les. Retirar l’oli de la paella, i posar-hi una copeta de xacolí i quatre cullerots de brou de carn. Deixar-ho bullir cinc minuts, espessir-ho amb un xic de maizena desfeta amb aigua, colar i reservar.

Posar una paella al foc amb una cullerada de sucre i dues cullerades de brou de carn. Quan s’hagi desfet el sucre, posar-hi els fruits vermells, donar-li unes voltes i deixar-ho coure tres minuts.

Tallar el filet a rodanxes, no massa primes, col·locar-les al damunt de la salsa i, per sobre, els fruits vermells amb el seu suc.

Aquí teniu una amanida ben senzilla. Les llenties són un dels llegums més complets. Contenen, per exemple, aminoàcids que ajuden a la digestió i el seu contingut en àcids nuclèics ajuden a renovar cèl·lules de la pell evitant l’envelliment.

Preparació:

Tallar totes les verdures a dauets petits i distribuir-les per sobre de les llenties, juntament amb el formatge de cabra.

Prepararem la vinagreta amb una culleradeta de mostassa, una part de vinagre i tres d’oli, una mica de sal i pebre. Abocar-ho pel damunt de l’amanida.

Aquí teniu una recepta senzilla, que us pot servir com a entrant o bé per preparar un aperitiu saludable per als vostres convidats.

Preparació:

Tallar el carbassó a rodanxes primes i salpebrar. Col·locar damunt de cada rodanxa de carbassó, mitja gamba.

Barrejar dues cullerades de salsa de soja amb oli d’oliva, sal i pebre. Posar-ho per damunt de la gamba i el carbassó.

Preparació:

Dessalar el bacallà, posar-lo en un caçó amb aigua freda i la fulla de llor. Deixar que bulli i al moment treure el bacallà i reservar. En un caçó posarem al foc l’oli i els alls pelats i laminats perquè suaument es vagi perfumant l’oli, que serà quan els alls s’hagin enrossit. Bullir la crema de llet.

En un bol posarem el bacallà esmicolat, la nata i una part de l’oli i ho triturarem amb el pimer, anar afegint la resta d’oli; es muntarà com una mahonesa. Rectificar de sal i pebre i afegir un xic de nou moscada.

L’estiu és el temps de les cremes i sopes fredes i la crema de porros o vichyssoise n’és un dels clàssics. Els porros són rics en vitamines B i C, i són molt diurètics.

Preparació:

Neteja i tallar a trossos regulars totes les verdures i les patates. Ho posarem en una olla i ho cobrirem amb la meitat de llet i la meitat de brou, hi posarem sal, i ho deixarem bullir fins que estigui cuit. Ho triturarem amb el pimer i ho passarem pel colador xinès. Ho guardem a la nevera.

Presentació: se serveix fred amb una mica de julivert picat per sobre. La crema de llet la podem posar, a més a més de la llet, per donar més cremositat.

Preparació

Picar una ceba grossa, i sofregir-la fins que quedi ben daurada, afegir la sèpia tallada petita, deixar coure i posar el tomàquet prèviament escaldat, pelat i picat. Deixar-ho fregir bé.

Per altra banda, en una paella amb oli abundant, fregirem els fideus fins que quedin rossos i els escorrerem. Després,  en una paella posarem el sofregit i els fideus, ho barrejarem i cobrirem  amb brou de peix. Deixarem que bulli uns cinc minuts, ho rectificarem de sal i acabarem de coure al forn durant deu minuts.

Les gambes es posen al final de la cocció.

Se serveix amb l’allioli a part.

El proper divendres 1 de Juliol a les 18:00 tindrà lloc a Caldes de Montbui la presentació de l’Associació Jardí Santa Susanna, de la qual tinc l’honor de ser el president, des d’on volem treballar per una cultura d’envelliment actiu i saludable al llarg de la vida.

Hi esteu tots convidats!

Qui som?

L’Associació Jardí Santa Susanna es crea l’any 2011 amb motiu de la celebració dels 625 anys d’història de la Fundació Santa Susanna.

L’Associació és un espai de relació dels col·lectius que formen part de la Fundació (usuaris, familiars, voluntaris, amics, col·laboradors, treballadors, …). i està oberta a aquelles persones de totes les edats que vulguin compartir una manera de viure basada en el respecte, el compromís, el diàleg, l’optimisme…

L’Associació vol esdevenir un pont de respecte entre persones de totes les generacions, intercanvian riquesa humana i cultura, i aprenent, entre tots, a envellir.

Des de l’Associació volem acompanyar l’evolució natural de l’ésser humà i desenvolupar una cultura de l’envelliment que suposi una oportunitat permantent d’aprendre, gaudir i compartir.

Què volem?

Col·laborar en la missió de la Fundació Privada Residèncida Santa Susanna, contribuint al benestar de les persones que en formen part.

Promoure el desenvolupament integral de les persones en el transcurs de les diferents etapes de la seva vida.

Facilitar projectes intergeneracionals per compartir valors, experiències i coneixements entre persones i col·lectius.

Què fem?

Activitats de difusió del coneixement i l’experiència

Activitats socials: relació, convivència i suport

Activitats de creació artística

Activitats formatives

Activitats lúdiques

Per més informació, visiteu la web de la Fundació Santa Susanna.

L’alberginia és originaria del sud de l’India, tot i que actualment es cultiva a moltes regions càlides arreu del món. A Espanya va començar a cultivar-se a finals de l’Edat Mitjana, quan va ser introduïda a Andalusia pels àrabs.

És un dels aliments més adequats per millorar la circulació, i és molt adequat per ingerir amb un àpat copiós, ja que ens ajudarà a eliminar els àcids grassos ingerits.

Destaquen també les seves propietats antioxidants (recordeu que els antioxidants tenen la capacitat de neutralitzar els radicals lliures, nocius per l’organisme, ja que provoquen dany cel·lular, i estan implicats en el desenvolupament de malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, alguns tipus de càncer i trastorns degeneratius).

Preparació:

Tallar les albergínies de llarg per la meitat, fer unes incisions amb una punta del ganivet i coure-les al vapor, també es pot coure al forn amb una mica de sal i oli.

Sofregir l’all, la ceba i el pebrot i, una vegada estovats, afegir el tomàquet.

Treure la polpa de les albergínies, picar-la amb el ganivet o amb el pimer i barrejar-la amb el sofregit. Rectificar de sal i omplir les albergínies.

Barrejar pa ratllat, una culleradeta de pebre vermell, l’all i julivert picats, i repartir-ho per damunt de les albergínies. Un raig d’oli per sobre i posar a coure al forn durant mitja hora a 180º, fins que estiguin daurades.

Preparació:

Posar aigua al foc i quan bulli tirar-hi les mongetes tallades fines. Deixar-les coure 5 o 6 minuts; ha de quedar al dente. Refredar amb aigua i gel i escórrer. Bullir els ous durant vuit minuts –comptant des que comencin a bullir-.

Per preparar la vinagreta de verdures, necessitarem:

• 1 tomàquet
• 1 ceba petita
• 3 cogombres amb vinagre
• un pebrot verd i un pebrot vermell
• 8 branques de julivert
• sal, oli, pebre i vinagre

Piquem totes les verdures ben fines, hi afegirm l’oli i el vinagre, i posar-hi sal, pebre i ½ culleradeta de mostassa.

Servir les mongetes juntament amb la carxofa tallada en vuit talls, pel damunt la vinagreta de verdures i, finalment, l’ou dur ratllat per sobre.

Preparació

Untar amb mantega una safata per anar al forn. Salpebrar els filets d’orada i els disposarem a la safata. Pel damunt, tirarem el suc de mitja llimona, una copeta de xerès sec i un cullerot de brou de peix. Tapar-ho amb un paper vegetal. Coure al forn, preescalfat a 200º, durant sis minuts.

Una vegada cuit el peix, reservarem el suc per una banda i el peix per una altra. El suc el posarem a bullir en un caçó i hi afegirem una nou de mantega per lligar-lo una mica.

Posar dues nyores en remull en aigua tèbia, per després poder treure la polpa amb facilitat.

Bullir els espinacs, escórrer-los bé. Saltejar-los amb una mica d’oli i l’all tendre.

Preparar l’allioli posant un granet d’all tallat a trossets, juntament amb la llet, l’oli i una mica de sal. Quan estigui muntat i afegirem la polpa de la nyora i ho triturarem.

Posar els espinacs en una safata, a sobre els filets, abocar-hi el suc que teníem preparat i després cobrir els filets amb l’allioli. Gratinar-ho al forn fins que quedi una mica daurat.

Aquesta és una recepta perfecte per aprofitar madalenes, croisants, pa de pessic… i fer-ne un postre original i adaptable al gust de cadascú. Podeu preparar-lo amb fruita fresca o confitada. Com més acolorida sigui millor!

Preparació:

En un cassó, preparem el caramel amb sucre i unes gotes de llimona. Ho posem a foc baix i anem remenant perquè no se’ns enganxi fins que estigui a punt.

Posem el caramel a les flameres o en un motlle de puding.

Tallem les fruites a trossos petits i les col·loquem al damunt del caramel. Posem la llet al foc i, quan estigui a punt de bullir, hi posem el paquet de flam i els croissants, tallats a trossos petits. Anem remenant fins que bulli.

Ho repartim en les flameres i ho deixem refredar.

Avui col.labora en el nostre blog Rosa Mª Espinosa, dietista i nutricionista de Menjasa, amb qui tinc el plaer de compartir un programa setmanal a Ràdio Caldes (107.8 FM) on parlem de l’alimentació saludable. Aquí en teniu una de Fruits Vermells!

Quan marxa l’hivern i comencen les temperatures més càlides, es presenta també un canvi en les coloracions de les fruites: passem de les fruites més discretes (pomes, peres) a les fruites més cridaneres: les fruites vermelles.

Generalment s’entén per fruit vermell tot aquell que és silvestre o de bosc, com ara els nabius, gerds, les móres o les maduixes. Tot i que també hi hem d’incloure les cireres, ja que aquestes comparteixen amb la resta, no només les coloracions vermelloses i morades, sinó també les propietats saludables.

Si per alguna cosa destaquen els fruits vermells és per la seva riquesa en antioxidants. De fet, a nivell nutricional, no és que destaquin per algun nutrient en sí en quant a quantitats, sinó que els contenen gairebé tots en petites proporcions, com és el cas per exemple de la vitamina C, provitamina A i vitamina E, tots ells, en definitiva antioxidants; així com minerals com ara el calci o el magnesi entre d’altres, i la fibra.

Però com dèiem, el més interessant de les fruites vermelles és la seva gran riquesa en substàncies antioxidants. Els antioxidants tenen la capacitat de neutralitzar els radicals lliures, nocius per l’organisme, ja que provoquen dany cel·lular, i estan implicats en el desenvolupament de malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, alguns tipus de càncer i trastorns degeneratius.

Alguns d’aquests antioxidants presents, en major o menor quantitat en tots els fruits vermells són com ja s’ha apuntat, la vitamina C, la provitamina A (beta carotens) i la vitamina E; però també hi trobem tanins, polifenols, antocians, proantocianidines, flavonones, etc.

Per tots ells el fruits vermells ens ofereixen:

• Reforç del sistema immunològic
• Acció antiinflamatòria i prevenció de la formació de coàguls: els fruits vermells contenen una petita quantitat d’àcid salicílic, el precursor de l’àcid acetilsalicílic.
• Funció anticancerígena: gràcies a l’àcid elàgic, que segons estudis recents té capacitat per neutralitzar les substàncies cancerígenes.
• Antibacteriana: gràcies a les Proantocianidines, que eviten que els bacteris patògens s’adhereixin a la paret gastrointestinal i de les vies urinàries.

A més a més, gràcies també als seus minerals, vitamines i fibra, ajuden a regular el trànsit intestinal, són diürètiques i contribueixen a regular els nivells de colesterol i de triglicèrids en sang.

Rosa Mª Espinosa

Dietista i Nutricionista

Menjasa

Les mandonguilles són un plat que sempre ve de gust. Aquesta vegada us les proposo de pollastre, i a l’estil mar i muntanya, a veure què us semblen. Podeu fer-les tant amb gambes com escamarlans. Bon profit!

Barregem el pollastre picat amb l’all, el julivert, l’ou i el pa remullat, sal i una mica de pebre. Fem les mandonguilles, les enfarinem, les fregim i les reservem.

Separar el cap de les gambes i pelar-les, reservar les pells i el caps.

En el mateix oli que hem fregit les mandonguilles,  fregir molt poquet les cues de les gambes i reservar-les. A continuació farem un sofregit amb les verdures, posant el tomàquet al final.

Deixar sofregir bé i afegir-hi els caps, les pells, els crancs i les galeres. Mentre es va sofregint ho anem aixafant.

Abocar el conyac i encendre’l, deixar-ho uns moments perquè s’evapori l’alcohol. Després hi posarem el pebre vermell que pot ser dolç o picant; i a continuació, mig litre d’aigua. Deixar-ho bullir deu minuts. Triturar-ho i colar-ho, posar-ho junt amb les mandonguilles –les ha de cobrir- perquè es vagin coent a foc lent durant mitja hora.

Preparem una picada feta amb les ametlles torrades, el julivert i la presa de xocolata negra ratllada, i hi afegim un xic del mateix suc de coure les mandonguilles.

Al final de la cocció posem les gambes que havíem reservat, juntament amb la picada. Es pot acompanyar amb arròs blanc.

Aquí teniu un seguint d’entrepans, que es poden convertir fàcilment en pinxos o tapes, segons com els prepareu. En vem preparar uns quants a la darrera sessió del taller de cuina, i la Núria de pambolixocolata ja n’ha preparat una variació molt interessant. Aquí us deixo els originals, i us animem a explicar-nos els vostres!

Remenat d’espinacs i all tendre, gratinat amb mozzarella.

Torrar dues llesques de pa de motllo. Saltejar dos alls tendres i mig quilo d’espinacs, barrejar-hi dos ous batuts i remoure fins que quedin una mica quallats. Posar-ho sobre les torrades i gatinar-ho amb mozzarella.

Farcit per pizza.

Estirar dues llesques de pa de motllo amb l’ajuda d’un corró, fins que quedin una mica més fines. Torrar-les i reservar. En una paella, saltejar dues cebes i dos pebrots verds. Quan estiguin gairebé cuits, barrejar-hi 100g de tonyina amb llauna. Untar les torrades amb salsa de tomàquet, repartir el farcit per sobre i després posar-hi mozzarella, una mica d’orenga, gratinar i servir.

Croque de pernil i formatge.

Untar amb beixamel quatre llesques de pa de motllo. En dues posarem un tall de pernil dolç i un tall de formatge; ho tapem amb les altres dues. Les tallem en diagonal, en quatre trossos. Arrebossar amb farina i ou, i fregir fins que quedi daurat.

Pinxo de formatge fresc i pebrot verd.

Escalivar quatre pebrots verds; tallar-lo a tires i distribuir-lo sobre quatre llesques de pa de barra. A sobre un tall de formatge fresc, un parell d’anxoves i un parell d’olives per decorar.

Pinxo d’ou dur i llagostins.

Bullir sis llagostins i tallar-los a dauets petits. Picar dos ous durs, mitja ceba tendra petita, quatre palets de cranc i barrejar-ho amb quatre cullerades de salsa rosa*. Agafar un grapadet del preparat i posar-lo sobre cada llesca fent una muntanyeta. Decorar-ho amb tires de pebrot del piquillo.

*Per fer la salsa rosa. Agafar maionesa i barrejar-la amb ketchup, una mica de pebre blanc i raget de conyac.

Pinxo a l’ajoarriero.

Agafar dos pebrots choriceros o dues nyores, partir-los per la meitat, treure les llavors i posar-los en remull amb aigua tèbia durant mitja hora. Amb l’ajuda d’una cullera, treure la polpa i reservar.

Sofregir una ceba, dos grans d’all, quatre pebrots verds tallats petits, 150g de bacallà esqueixat remullat, deixar sofregir una mica i posar-hi 200g de tomàquet –natural o de llauna-, acabar de sofregir amb una mica de sal i sucre. Afegir la polpa dels pebrots deixant coure un parell de minuts.

Repartir l’ajoarriero sobre quatre llesques de pa de barra.

Abans de poder preparar aquesta recepta, hem de dessalar el bacallà. Se li ha de canviar l’aigua dues vegades i després deixar-lo quatre dies sense tocar. Hem de poder tallar el bacallà ben finet, així que el dia abans de preparar el plat el posem al congelador.

Escalivar les albergínies, el pebrot vermell i les cebes, i tallar-ho a dauets.

Per altra banda sofregir el pebrot verd i el carbassó tallats a dauets. Barrejar-ho amb l’escalivada i reservar.

Treure el bacallà del congelador unes hores abans de servir per poder-lo tallar en làmines ben fines.

Per presentar el plat, posem al fons del plat un parell de cullerades de Salsa de Valls, al mig un motlle d’escalivada i al voltant els fulls de bacallà. Hi podem espolsar una mica de julivert.

Nota: La fotografia ens l’ha enviat la Núria (pambolixocolata), de l’última classe del taller de cuina

La sépia es un aliment molt utilitzat a la nostra cuina. Té una gran quantitat de proteines, i pràcticament gens de grasa, la qual cosa la fa l’acompanyant ideal pels nostres plats de pasta, llegums i amanides.

I com ja hem comentat altres vegades, els pèsols són bons pel sistema nerviós, tenen propietats tranquilitzants i ajuden en els estats d’inapetència.

Preparació

Tallar la sépia a tires ben primes, sofregir-la amb una mica d’all i quan ja s’hagi evaporat tota l’aigua que desprèn, afegir-hi tres cebes tendres tallades en juliana i el farcell d’herbes, abocar-hi el vi blanc, deixar evaporar i posar-hi els pèsols.

Remenar, tapar-ho, deixar-ho uns moments i posar-hi una mica de Brou de peix o aigua. Acabar de coure tapat i a foc fluix.

Ja tenim aquí el temps de les cireres!

Cal aprofitar la temporada per integrar-les en la nostra alimentació, tant pel seu sabor dolç i àcid a la vegada, com també per les seves propietats antioxidants i desintoxicants que ajuden tant a reduir i combatre el càncer, com a reduir-ne el risc. Ara que ha arribat el bon temps, aquí us deixo una recepta ben refrescant.

Preparació:

En una olla, posarem l’aigua i les llesques de pa, a continuació les verdures netes i tallades a trossets. Traurem els ossos de les cireres i les ajuntem a les verdures. Hi posarem també la sal, tres cullerades d’oli d’oliva, sis cullerades de vinagre  i un pols de pebre.

Ho triturem tot i ho colem amb un colador xinès. Perquè vagi baixant també la polpa de les verdures i de les cireres. Per aprofitar-ho tot, s’ha d’enfonsar el pimer dins del colador per triturar-ho millor. Rectificar de sal i de vinagre

S’acompanya amb dauets de pebrot vermell i verd, tomàquet i cireres.

En aquest plat, és important que es trobin tots els sabors, sense que en sobresurti cap.

Estem en el mes per excel·lència del seitó i la sardina. Anem, doncs, a gaudir d’aquests dos peixos blaus i petits, però grans en sabor, rics en greixos omega3, entre d’altres nutrients, tots importants per al nostre organisme.

Voleu saber com fer les sardines i que pràcticament no es noti l’olor en tota la casa? Som-hi!

Necessitem sardines ben fresques – queden més gustoses si no es netegen -.

Preescalfar el forn  a 190º, quan agafi aquesta temperatura, deixar només el grill. Salar les sardines i posar-les en una safata per anar al forn, amb un raig d’oli per sobre. Hem de col·locar la safata a 10cm del grill, al cap d’uns tres minuts afegir una picada d’all, julivert i oli i deixar-les tres minuts més sense tocar-les.

Per fer la picada, agafar 4 grans d’all, unes dotze branques de julivert, un vaset d’oli d’oliva, i triturar-ho (d’aquesta picada se’n pot fer quantitat, ja que es pot guardar a la nevera uns deu dies en un pot de vidre ben tapat).

UNA ALTRA BONA MANERA DE MENJAR SARDINES ÉS FER-LES EN ESCABETX.

• 12 sardines netes, sense cap ni tripa
• 4 grans d’all, una mica aixafats
• Dues branques de farigola, una fulla de llor, uns quants grans de pebre negre, una cullerada mitjana de pebre vermell, picant o no, mig vaset de vinagre de vi i mig vaset d’aigua, sal i oli d’oliva verge.

Salar les sardines enfarinar-les i fregir-les, poc fetes. Retirar-les i posar-les en un recipient pla i una mica fondo.

En el mateix oli, fregir primer els alls a fos suau, després afegir el llor, la farigola i el pebre negre. Donar un parell de voltes i apartar-ho del foc. Posar-hi el pebre vermell, vinagre i l’aigua, i tornar-ho a posar al foc perquè bullir dos o tres minuts. Finalment, abocar-ho per sobre de les sardines. Deixar-ho reposar durant vint-i-quatre hores abans de menjar.

I no us perdeu la recepta per preparar anxoves de tota la vida de la meva mare!

Aquesta és la recepta de tota la vida de la mare. Encara avui, amb 91 anys, les fa i li queden bonissimes.

Comencem traient el cap i la tripa del seitó. Els anirem posant en un recipient ample (pot ser una palangana de plàstic o similar) sense rentar. Quan el tinguem tot net, hi posarem ½ kg de sal gruixuda i una cullerada rasa de pebre. Hi donarem unes voltes, perquè el seitó es barregi amb la sal i el pebre. Ho tapem i ho deixem una nit en un lloc fresc.

L’endemà els posarem en un pot gran de vidre, començant per una capa de sal i una de seitó, i anar alternant. No ha de quedar ple fins a dalt de tot, perquè al final s’hi ha de posar el suc que ha deixat el seitó. Ho tapem bé i ho guardem en un lloc fresc i fosc, al menys durant sis mesos.

Passat aquest temps, per menjar-ne, traurem del pot només les que necessitem, les posarem mitja hora en aigua freda per dessalar-les. Després, si cal les esbandim una mica, traiem l’espina central i les deixem una estona amb oli d’oliva i un raig de vinagre.

Ja sabeu que les mandonguilles són una mica entretingudes de fer, però són tant bones que val la pena! La recepta que us presentem és per fer-les de peix, amb lluç i orada, però podeu fer-ho amb altes peixos. Les últimes que vem fer a casa eren amb orada i escamarlans. A part de les carxofes, i vem posar pèsols també, i la veritat, van quedar bonissimes.

Trinxeu el peix, sense pell ni espines. Barrejar-ho tot amb el pa remullat ben espremut, l’all i julivert, la sal, el pebre i l’ou.

Amb aquesta massa fer les mandonguilles, enfarinar-les, i fregir-les amb oli.

Netejar les carxofes i tallar-les a triangles. Amb el mateix oli on hem fregit les mandonguilles, fregir les carxofes enfarinades.

Fer un sofregit amb la ceba i el tomàquet, deixar-ho reduir bé i abocar-hi el vi blanc, deixar evaporar i posar-hi les mandonguilles i les carxofes i cobrir amb el brou de peix.

Preparar la picada i afegir-la cap al final de la cocció, perquè tot plegat acabi de fer el xup-xup.

Aquesta és la nostra primera participació a “La Recepta del 15“, la convocatòria mensual de receptes organitzada per Els fogons de la Bordenta i Xocolata Desfeta. Esperem que  aquesta proposta us agradi!

Com ja sabeu, els fruits vermells són molt recomanables per les seves propietats antioxidants i desintoxicants que ajuden tant a reduir i combatre el càncer, com a reduir-ne el risc.

Ingredients: 200 gr. de mezclum d’enciams 12 maduixots 12 gerds una taronja 12 móres 4 ramells de grosella 150 gr. de formatge de cabra Per amanir: Un iogurt natural 50 gr. de maduixes el suc de mitja llimona Sal, oli i pebre

Preparació:

Rentem els maduixots i els tallem a gra d’all. Pelem la taronja i en separem els grills. Tallem el formatge de cabra a dauets petits.

En un bol, barregem el iogurt, el suc de llimona, 3 cullerades d’oli d’oliva verge, un pols de sal i un xic de pebre. Barrejar-ho amb un batedor. Finalment, posar-hi les maduixes remenant suaument perquè no es trenquin.

En un plat gran, posem al centre un grapat de mezclum en forma de piràmide. Al voltant, hi col·loquem els fruits vermells fent cercles. Després els grills de taronja disposats en forma de  trèvol en un costat del plat. A l’altra banda un ramell de grosella i, pel damunt, els dauets de formatge.

Al moment de servir, aboquem la salsa pel damunt de l’enciam, tot fent un cordó per sobre dels fruits vermells.

Escaldar i pelar els tomàquets, treure’ls la pell i la llavor. Tallar-los a dauets petits i sofregir amb una all, sucre, sal i la pols de farigola. I finalment barejar-hi la cúrcuma.

En una paella antiadherent marcar la tonyina pels quatre costats. Ha de quedar crueta per dins i daurada per fora.

Es serveix amb el fons de tomàquet en el plat, al damunt la tonyina i unes gotes de crema balsàmica de Modena.

Aquest és un postre molt senzill de preparar i molt refrescant. La llimona té moltes propietats terapèutiques: aporta vitamines B i C, potassi, ferro i calci. Actua com a purificador de la sang, i ajuda al cos a eliminar toxines. A més, reforça el sistema inmunològic, degut a les seves propietats antibacterianes i antivíriques. I ja sabeu tots que bé que va quan estem ben encostipats!

A casa, normalment el prepara el Xavier, el meu fill, i la veritat és que li surt boníssim!

Posem tots els ingredients (excepte els granets de xocolata) en un bol i ho barregem bé amb un batedor de varetes. Ho deixem refredant a la nevera.

Per servir-ho, ho posem en bols individuals, posant els granets de xocolata per sobre al moment de servir.

Com ja sabeu, estem en temporada de pèsols i ho hem d’aprofitar per gaudir del sabor inigualable del producte fresc.

Els pèsols són bons pel sistema nerviós, tenen propietats tranquilitzants i ajuden en els estats d’inapetència. A més, són rics en fibra, vitamina A (un bon antioxidant, ja ho sabeu) i minerals com el potassi, el fòsfor i el calci.

Preparació:

Piquem la ceba i la posem a sofregir amb oli, juntament amb les cebetes tendres.

A mitja cocció, posar-hi els dauets de pernil i l’enciam tallat juliana. A continuació els pèsols i una mica de sal i sucre. Cobrir els pèsols amb un brou de pollastre o verdures i tapar-ho amb paper d’estrassa perquè vagi coent molt a poc a poc.

Cap al final de la cocció, hi posarem una nou de mantega, prèviament barrejada amb una cullerada petita de farina per lligar una mica el suc.

Aquesta és una de les receptes que més ens agraden a casa, i la fem tant amb ánec com amb pollastre de pagès (si el podem aconseguir d’algun pagès directament millor que millor!).

Les prunes són unes companyes ideals per l’ànec, ja que ens ajudaran a alleugerir el plat. Són molt riques en vitamines A i E, dos poderosos antioxidants. La vitamina A ens ajuda a enfortir el sistema inmunològic i contribueix a prevenir el càncer. I a més, són molt riques en fibra, i ens ajudaran a evitar el restrenyiment.

Ingredients:

• Ànec o Pollastre de pagès (feu que us el tallin a trossos petits, així serà més llaminer)
• Prunes seques (conteu 4-6 per persona)
• Vi d’Oporto
• Per la salsa: 2 porros, 1 pastanaga, 1 ceba grosseta, 4 tomàquets (pera, per exemple), canyella, brou de carn, xerès, farina

Preparació:

Primer de tot preparem les prunes, les hem de posar en remull amb el vi d’oporto ben bé mitja hora. Us recomano que les hi poseu quan comenceu a preparar el plat, així quan sigui l’hora de fer-les servir estaran perfectes.

Posem una cassola al foc amb oli i sofregim l’ànec. Ho fem amb el foc més aviat fort, així l’ànec ens quedarà daurat. No cal que quedi del tot cuit, després el posarem a fer xup-xup i s’acabarà de coure. Quan estiguin els talls darats, els reservem.

Amb el mateix oli que hem fregit l’ànec preparem la salsa: tallem els porros, la ceba i els tomàquets a daus i ho posem tot plegat a la cassola amb la canyella (amb mitja branca n’hi ha més que suficient). Les verdures han de quedar ben rostides. Una vegada estan ben rosses, retirem la canyella (així ho deixem ben perfumat, però no embafa), i hi afegim un bon raig de xerès i deixem que s’evapori. A continuació hi tirem una cullerada sopera de farina, ben escampada per tota la cassola, i remenem bé.

Hi afegim el brou (un litre i mig, més o menys. Si veieu que n’hi falta, afegiu-hi aigua). Ho deixarem bullir tot plegat uns 10 minuts, ho triturarem i ho colarem.

Tornem a posar l’ànec a la cassola, i hi afegim la salsa (el suc ha de cubrir l’ànec), i ho deixem fent xup-xup a foc lent (primer feu que arrenqui el bull, i després ho baixeu).

Al final de la cocció posarem les prunes a la cassola, i les prepararem de la següent manera: posem mantega en una paella i quan sigui fosa, hi afegim les prunes. Remenem una mica i hi afegim el vi d’oporto amb el que hem remullat les prunes. Remenem bé, el vi s’ha d’anar reduint i evaporant, però sense deixar les prunes eixutes, i cap a la cassola amb l’ànec.

Ho deixem tot plegat cinc minuts, i apaguem el foc.

A l’hora de servir el plat, podeu acompanyar-ho amb un flamet d’arròs basmati.

Ja tenim aquí el temps de les cireres!

Cal aprofitar la temporada per integrar-les en la nostra alimentació, tant pel seu sabor dolç i àcid a la vegada, com també per les seves propietats antioxidants i desintoxicants que ajuden tant a reduir i combatre el càncer, com a reduir-ne el risc. També fan la mateixa funció les mores, els nabius o les groselles, entre d’altres.

Herbes aromàtiques

Un altre grup que cal tenir en compte és el de les herbes aromàtiques i les espècies. Herbes com la farigola, marduix, orenga, alfàbrega, romaní, gingebre, menta, api, julivert, all. etc.. i espècies com el curri, la cúrcuma i la canyella, tenen propietats antioxidants i anti-inflamatòries.

Poden condimentar qualsevol mena de plat, i és molt recomanable utilitzar-les tant sovint com es pugui:

• A l’adob del pollastre (sense pell), del gall d’indi, del conill, la carn de cavall
• Per acompanyar pasta, llegums o amanides

I per acabar, un postre ben nutritiu: proveu un dia de fer uns maduixots amb suc de llimona, xarop d’atzavara i ratllar un xic de gingebre pel damunt, deixar reposar un parell d’hores i a veure si us agrada. Així podrem aprofitar tots els nutrients que ens aporta, en benefici del nostre cos.

També funciona molt bé amb rodanxes de taronja.

Els espinacs constitueixen un dels aliments anticancerígens més destacats, degut a la seva riquesa en betacarotens, un pigment vegetal que una vegada ingerit es transforma en el fetge i a l’intestí prim en vitamina A. És un component antioxidant que afavoreix la no aparició del càncer, especialment el de pulmó, boca i estómac. La seva riquesa en clorofil·la també contribueix a reforçar les seves propietats anticancerígenes.

Per tots aquells pocs amants de la verdura, aquest souflé és una manera ben distreta de menjar-ne!

Preparació:

Tallar els espinacs ben petits i coure’ls a la paella amb una mica d’oli durant cinc minuts i reservar. Després barrejar-ho amb la salsa beixamel, el formatge i els rovells d’ou. Deixar refredar

Coure els espinacs al vapor i escórrer-los. Prémer fort per treure bé l’aigua, picar-los fins que quedin ben fins. Després barrejar-ho amb la beixamel i el formatge. Deixar refredar.

Muntar les clares a punt de neu, ben fortes. Barrejar-ho tot amb suavitat de baix a dalt.

Untar unes flameres amb oli i omplir-les fins a tres quartes parts.

Posar-ho a coure al forn a bany maria, primer a 140º durant 10 minuts, i a 180º, cinc minuts més.

Toc personal

Si barregeu els rovells amb els espinacs i la beixamel, el plat resultarà més consistent.

• una llauna de crema de castanyes
• 200g de xocolata
• 75g de mantega
• 75cl de crema de llet o llet
• 25cl de conyac o ron
• 4 ous
• 75g de sucre, si no es fa servir la crema de castanyes ensucrada

Preparació:

Desfer 100g de xocolata amb 25g de mantega en un cassó al bany maria, afegir-hi la llet, el licor, la crema de castanyes i els ous sencers. Es passa tot pel minipimer.

Untar un motlle amb mantega, abocar-hi el preparat i coure al forn a bany maria a 180º durant 40 minuts. Punxar-ho per saber si està cuit.

Fondre 100g de xocolata amb 50g de mantega al bany maria i abocar-ho sobre el pastís una vegada fred.

Es pot acompanyar amb nata.

• 8 pomes golden
• 100g carn picada de tocino
• 100g carn picada de vedella
• 30g de pinyons
• 30g de panses
• una ceba
• vi ranci
• sal i pebre
• Suc de pollastre (una carcassa, una pastanaga, una ceba, un tomàquet, orenga i llaurer)

Preparació

Per elaborar el suc de pollastre:

• Rostir els ossos de pollastre en una cassola amb oli, quan estigui daurat afegir-hi la ceba partida en quatre trossos, les pastanagues, el tomàquest i les herbes. Deixar que tot plegat es vagi fent i confitant, abocar-hi un vas de i ranci o vi blanc i deixar evaporar.
• Hi afegim un xic d’aigua i que bulli una estona més, colar i rectificar de sal.

Primer de tot, rentar la poma i tallar la part del tronc com un barret i buidar-la. Tallar a trossos ben petits la part buidada.

Fer un sofregit de ceba amb tota la carn picada, ha de quedar ben sofregit. Afegir els pinyons, les panses i la poma. Donar-hi uns volts i posar-hi un vaset de vi ranci.

Farcir les pomes amb el preparat anterior, posar-hi una mica d’aigua i vi ranci, i una bola de mantega i coure al forn a 150º fins que la poma estigui tova.

Servir amb el suc de la cocció i el suc de pollastre.

• 400g de favetes baby
• 1 ceba petita
• oli de girasol
• 12 gambes llagostineres
• 1 gra d’all
• vinagreta de mostassa antiga
• 1 pastanaga
• escarola
• 1 carbassó petit
• sal i pebre
• un manat d’herbes (menta, porro, llorer i julivert)
• 1 poma

Preparació:

Cobrir les favetes amb oli de girasol i confitar-les a foc molt suau, juntament amb el gra d’all i el manat d’herbes aromàtiques, sal i pebre. A mitja cocció posar-hi la ceba tallada en juliana i la pastanaga tallada a palets petits. Una mica més tard afegir el carbassó, també tallat a palets.

Les favetes han de quedar ben cuites, més o menys de 30 a 40 minuts.

Escórrer l’oli i reservar. Netejar l’escarola i reservar.

Fer la vinagreta de mostassa i barrejar-hi les favetes.

Treure el cap i les pells de les gambes, fer-hi un tallet pel llom a fi que es puguin obrir i quedar planes. Les marquem en una paella antiadherent i, just abans de servir, les posem uns segons al forn per escalfar-les i acabar de coure, afegim una mica de sal maldon.

Per servir-ho, posem l’escarola al fons del plat, al damunt les favetes amb les verdures i finalment les gambes a sobre de tot. Servir-ho de seguida.

Ingredients:

• 1 litre brou de pollastre
• 50g de mantega
• 100g d’avellana torrada
• 50cl d’oli
• 50g de farina
• 100cl de nata líquida
• sal

Preparació:

Una vegada tinguem el brou de pollastre fet, agafarem una cassola i posarem la mantega, l’oli i la farina a coure a foc lent i remenant sovint, perquè la farina vagi agafant un color d’avellana torrada.

Després hi posem les avellanes ben picades, ja sigui amb el morter, amb el pimer o aixafades amb un ganivet. Donem unes voltes i després hi aboquem el brou, tot remenant perquè es desfaci bé la farina.

Hi posem la nata i ho deixem coure 10 minuts, ho triturem i ho rectifiquem de sal.

Per servir-ho, ho servim en tasses i amb un pols d’avellana picada pel damunt.

• Abans de la dieta hipercalòrica, començar amb una dieta normal, completa i de fàcil digestió. De forma gradual, segons la tolerància anar introduint aliments més nutritius.
• Tenir en compte les preferències de la persona.
• Afegir als aliments proteïnes i calories sense augmentar-ne el volum*.
• Combinar en un sol plat un primer i un segon.
• Variar la dieta: experimentar sabors, espècies, ja que els gustos poden variar cada dia.
• Menjar petites quantitats vàries vegades al dia.
• Preparar els plats de manera atractiva, amb diferents textures i colors.
• Utilitzar plats grans, perquè sembli que hi ha menys quantitat.
• Menjar en companyia, o bé mirant la televisió o escoltant la ràdio.
• Guardar els aliments quan no s’estigui menjant.
• Demanar a familiars i amics que preparin el menjar.
• Tenir menjar preparat a la nevera o al congelador en porcions individuals.

[box type="info"] Com podem afegir proteïnes i calories? (*)

[/box]

(*) Font: Canal Salut Càncer (Gencat)

• Començar el dia amb aliments secs.
• Evitar els aliments làctics sencers i fruites àcides.
• Distribuir l’alimentació en àpats petits i freqüents al llarg del dia.
• No barrejar en el mateix àpat plats calents i freds.
• Cuinar preferentment al vapor, i les carns i el peix, a la planxa.
• Condimentar amb canyella, menta, fonoll, alfàbrega, gingebre…
• Prendre infusions després dels àpats – marialluïsa, menta, camamilla, flor de taronger.
• Es convenient no beure durant el menjar.
• Beure glopets de beguda de cola que ajuden a calmar les molèsties digestives.

[box type="info"] Plats indicats:

Pasta bullida amb verdures, verdures al vapor –mongeta i patata-, arròs bullit amb llor, ensaladilla russa, cremes de verdures, sopes de sèmola, fideus fins, tapioca, peix blanc, pollastre, gall d’indi, pernil dolç a la planxa.

[/box]

• No entrar a la cuina quan es prepara el menjar.
• Escollir aliments amb bona aparença i olor.
• Menjar els aliments que es tolerin millor.
• Triar preferentment peix i carn blancs.
• Macerar amb sucs de fruita, vi, salses agredolces, espècies.
• El peix i la carn bullits desprenen menys olor que cuinats a la planxa o al forn. (Olla a pressió)
• Evitar aliments forts en aroma.
• Condimentar amb herbes aromàtiques suaus, com l’alfàbrega, l’orenga,  menta, romaní, marduix…
• Salses de verdures per peixos i carns.

[box type="info"] Plats indicats:

Amanides d’arròs, de fruits secs, de pasta, espàrrecs, ensaladilla, maionesa feta amb llet, sopes vegetals, sopes suaus de pollastre o de peix, pastís de peix, peix a la taronja, truita freda, musclos al vapor –freds-.

[/box]

• Fraccionar els menjars en petites quantitats.
• Evitar aliments que s’enganxin al paladar.
• Menjar els aliments a temperatura ambient o freds.
• Evitar aliments secs –torrades, fruits secs…-, sabors àcids o amargs, o molt dolços o salats.
• Es recomana menjar aliments que incloguin patata, papaia, mel, sàlvia. Perquè tenen virtuts antisèptiques i depuratives.
• Abans de menjar deixar a la boca aigua molt freda o gel triturat, per adormir el dolor.

[box type="info"] Plats indicats:

Purés, cremes, espàrrecs, sopes, mousse, flan de verdures, canalons, croquetes, peix o carn amb verdures i triturat i passat pel xino, gelatina, iogurt, mató amb mel

[/box]

En aquesta etapa podem preparar tot un seguit de plats adequats a les necessitats que poden ajudar a mantenir l’organisme en millors condicions.

A continuació podeu trobar què cal fer en cada cas:

• Nafres a la boca
• Alteracions del gust i l’olfacte
• Nàusees i vòmits
• Pèrdua de gana o anorèxia

• Basar l’alimentació en la dieta mediterrània.
• Consumir aliments naturals de temporada.
• Consumir més aliments de tipus vegetal que de tipus animal.
• Menjar peix blau.
• Consumir carns vermelles poques vegades al mes.
• Evitar el sucre refinat.
• Utilitzar sempre olis premsats en fred, preferiblement l’oli d’oliva verge. S’aconsella no utilitzar-lo més d’una vegada  per cuinar, ja que perd l’àcid linoleic i les vitamines A i C.
• Disminuir el consum d’aliments fumats, o els que porten conservants i colorants químics.
• Veure vi negre o cervesa amb els menjars, de forma moderada.
• Coure a baixa temperatura.
• Cuinar els vegetals al vapor per beneficiar-se de totes les seves propietats.
• Consumir té verd sense teïna.
• Utilitzar cassoles de tapa hermètica o d’acer inoxidable, les de coure afavoreixen l’oxidació i la pèrdua de vitamina C.
• Realitzar exercici físic amb regularitat.
• Beure dos litres d’aigua al dia.

Molts aliments tenen propietats específiques contra el càncer.  El consum diari recomanat d’aliments amb aquestes propietats són:

• Col de Bruselas:  ½ tassa
• Bròquil, coliflor, col: ½ tassa
• Cebes o escalunyes: ½ tassa
• Espinacs, créixems: ½ tassa
• Móres, gerds: ½ tassa
• Nadius (arándanos) secs: ½ tassa
• Raïm, sucs de cítrics: ½ tassa
• All: dos grans
• Pasta de tomàquet: una cullerada sopera
• Llavors de lli: una cullerada sopera
• Cúrcuma: una cullerada de cafè
• Pebre negre: una cullerada de cafè
• Xocolata negra (mínim 70% cacau): 40 grams
• Te verd: 3 tasses
• Vi negre: 1 vas

Aquí teniu un recull dels principals beneficis dels aliments indicats contra el càncer:

Font:  Recomendaciones dietéticas para pacientes con cáncer

[box type="info"] Com hem de cuinar?

• al forn, al vapor, a baixa temperatura, a la planxa…

Amb què podem condimentar?

• cúrcuma, romaní, farigola, alfàbrega, menta, orenga, gingebre

[/box]

Es posen els talls de lluç en una safata per anar al forn. Salem el peix i hi aboquem un vas de brou de peix i la fulla de llorer.

Es posa al forn tapat amb paper d’alumini fins que sigui cuit (ho podem comprovar pressionant el peix i notant que no s’enfonsa).

Es retira del foc i es treu el peix de la safata.

Retirem el brou sobrant de la safata i hi col.loquem les llesques de pa fregit. Hi posem el peix al damunt, el cobrim amb la musselina d’all i ho gratinem.

Es pot acompanyar amb enciam o bé substituir el pa per patates tallades a làmines i fregides (sense arribar a daurar-les)

La salsa de valls es menja típicament per acompanyar els calçots. De tota manera, podeu fer-la servir per acompanyar un peix a la sal o un paupiton de llom.

Escalivem els tomàquets i l’all (d’aquesta manera donarà gust i no picarà).

Pelem els tomàquets i els posem al vas del mini-pimer. Hi afegim l’all i les ametlles pelades, juntament amb la sal, el pebre, oli abundant i les gotes de vinagre.

Ho triturem bé, i ho tastem per rectificar de sal o pebre al gust.

La textura d’aquesta salsa ha de ser més aviat espessa, si veieu que queda massa clara podeu afegir-hi unes quantes ametlles més.

Posem una cassola al foc amb aigua, sal, una fulla de llorer i un raig d’oli.

Quan l’aigua bull, hi posem els espaguetti, deixant coure el temps indicat en funció del tipus de pasta (o en funció del gust de cadascú). Quan estant al punt, els escorrem.

En una paella hi posem oli i mantega, a foc mig. Deixem que agafi temperatura i hi afegim la cansalada fumada tallada a tires primes. Hi donem un parell de voltes i a continuació hi afegim la pasta. Tot seguit hi posem la nata líquida, sal, pebre i la nou moscada.

Hi donem un parell de voltes i a continuació ho retirem del foc, posant-hi prèviament  els ous batuts,  Ho remenem bé i, finalment, hi afegim el formatge de Parma

Posem una cassola al foc amb aigua, sal, una fulla de llorer i un raig d’oli.

Quan l’aigua bull, hi posem les tallarines (també podeu posar-hi espaguetti o tagliatelle, com més us agradi).

Deixem coure la pasta el temps indicat  (o en funció del gust de cadascú). Quan estant al punt, les escorrem.

Sofregir el porro amb la mantega i l’oli tallat ben prim. Posar-hi les gambes crues tallades a trossets i saltar-les amb el porro. Afegir-hi les tallarines, sofregir-les uns moments, abocar-hi la salsa marinera i la nata.

Coure-ho uns moments i afegir-hi el formatge ratllat al gust. Ja està a punt per servir!

La pasta brisa és un tipus de pasta que s’utilitza com a base de molts plats, tant dolços com salats. Per a aquelles persones que no disposen de temps, és fàcil trobar pasta brisa fresca en qualsevol supermercat, però si es disposa de temps, no hi ha res com preparar-la a casa.

Necessitarem els següents ingredients:

• 250 gr. de farina
• 125 gr. de mantega
• 10 gr. de sal
• 1 rovell d’ou
• 1 gotet d’aigua

Preparació:

Barrejar bé la mantega, la farina i la sal. Desfer el rovell d’ou amb l’aigua i afegir-ho a la pasta. Amassar-ho tot molt bé i deixar reposar 1/2 hora.

Aquí teniu la recepta d’una vinagreta bàsica. Com en d’altres ocasions, les vinagretes poden incloure molts ingredients diferents, però podeu fer servir aquesta sempre com a base.

Necessitarem els següents ingredients:

• 1 Ou dur
• 1 Ceba petita
• 3 Cogombres en vinagre
• 8 Branques de julivert
• 8 Tàperes
• Sal i pebre
• Oli i vinagre

Tots els ingredients s’han de picar ben fi, afegint oli i vinagre. Posar-hi sal, pebre i 1/2 cullereta de mostassa (antiga o de Dijon).

La salsa tàrtara es fa amb una base de maionesa i serveix per acompanyar amanides. Combina especialment bé amb unes gambes o llagostins bullits.

Necessitarem els següents ingredients:

• 1/4 de Litre de mahonesa
• 3 Cogombres amb vinagre
• 10 Tàperes
• Julivert
• 1 Ou dur
• 1/4 de ceba petita

Tallarem tots els ingredients ben petits i els barrejarem amb la mahonesa rectificant de sal.

Es posen les endivies desfullades i sense tallar en un safata. S’hi afegeixen els troços d’api nets amb aigua i gel.

Agafem el formatge i el desfem juntament amb la nata líquida, treballant-lo amb una forquilla i quan estigui ben desfet tot plegat, es posa en una salsera.

Per servir, disposeu en el plat les fulles d’endivia formant una corona, els margallons tallats, l’api, i les pastanagues tallades a pals petits. La salsa la podeu servir a part o la repartiu per sobre de les endivies.

També hi podeu posar unes nous trencades per acabar de guarnir el plat.

Us proposem una recepta d’alvocats farcits amb gambes (o llagostins) gratinats al forn. Podeu preparar-ne una versió freda, simplement amb l’enciam, les gambes i la pulpa dels alvocats barrejat amb maionesa o salsa rosa (a l’estil cocktail de gambes de tota la vida.

Per començar, tallem els alvocats per la meitat i els buidem. Reservem la pell, a part.

Sofregim els ingredients en el següent ordre: el porro tallat petit, les cues de gamba tallades a dauets, la pulpa dels alvocats picada, la nata líquida i els formatges.

Hi posem sal i ho reduïm a una pasta. Després farcim els alvocats amb aquesta pasta i ho posem al forn a gratinar afegint si bé de gust formatge per sobre.

Per començar necessitarem una safata on posar l’enciam, el rave i l’api tallat a la juliana (expressió que s’utilitza per descriure el tall ben fi i allargat d’un producte).

A sobre hi posarem els bolets tallats petits i les cues de gambes bullides. Finalment per damun, hi tirem la salsa d’anxoves.

Per fer la salsa d’anxoves, per 4 persones, necessitarem:

• 4 anxoves a filets
• 4 cogombres en vinagre
• Jjulivert, oli, vinagre, sal i pebre.

S’ha de batre-ho tot molt bé amb el minipimer.

Es renten les patates i es couen al forn fins que siguin toves.

Mentrestant es pica la ceba i es sofregeix amb oli. Quan està daurada s’hi posen les carns picades i es deixa sofregir bé.

Les patates, una vegada cuites, es parteixen per la meitat, es buiden amb una cullera, mirant de no trencar la pell, s’aixafen i es barregen amb la carn, per després poder-les farcir.

Es farceixen, s’hi afegeix el formatge ratllat i es gratina al forn. Es pot acompanyar amb salsa de tomàquet.

Les pizzes són un bon recurs per aprofitar allò que tingueu a la nevera: verdures, bacó, carn, … només cal posar-hi una mica d’imaginació i obtindrem un àpat ben gustós i equilibrat.

En aquest cas, us presentem una pizza d’olives i anxoves, ben típica de la nostra terra. Podeu afegir-hi els ingredients que volgueu: xampinyons, pebrot…

Per començar sofregirem una ceba tallada llarga. Un cop cuita hi posarem els xampinyons, i quan siguin cuits i afegirem el pernil dolç tallat a trossets i la salsa de tomàquet una mica abundant. Un cop sigui tot ben sofregit, deixarem que es refredi.

Per la massa, podeu fer-la vosaltres mateixos o fer servir les congelades o precuinades que podreu trobar a qualsevol supermercat.

Posarem la massa en una plata per anar al forn untada amb oli. Demunt hi estendrem el farciment que hem preparat. Finalment hi posarem les olives, els filets d’anxova, la mozzarella i l’orenga. Ho posem al forn ben calent fins que la pizza estigui torrada al gust.

Els pebrots tenen el seu origen a Amèrica (igual que la patata o el tomàquet), però és un cultiu extès a tot el món. Constitueixen una font excel·lent de vitamina C, especialment els vermells, i són per tant un aliment escencial pels que busquen seguir una dieta desintoxicant.

Per preparar la salsa de pebrots necessitem tallar els pebrots a trossos regulars i sofregir-los amb mantega i oli durant uns minuts. Després haurem d’abocar el brou de carn i deixar-ho tot bullint durant uns 10 minuts aproximadament.

Una vegada hagi bullit ho triturarem tot amb el minipimer i rectificarem de sal sin convé.

Finalment, per deixar llesta la salsa s’haurà de passar per un colador fi.

Aquesta salsa és ideal per acompanyar plats de peix fets a la brasa o al forn.

Per preparar el Flam de Carbassó, primer talleu el porro en juliana (expressió que s’utilitza per descriure el tall ben fi i allargat d’un producte) i sofregir-lo una mica amb mantega i oli.

Després posar-hi els carbassons tallats en quatre trossos i en làmines. S’ha de deixar coure, però no del tot, i després es procedeix a escorre’l. A continuació s’ha de bullir la nata i barrejar-hi els ous batuts, remenant constanment i rectificant de sal. També s’ha de posar una xic de nou moscada ratllada i barrejar amb el carbassó.

Untar els motllos de flam amb una mica de mantega, abocar-hi els ingredients i coure-ho al bany maria durant 40 minuts.

Es serveix amb la salsa de pebrot com a base i el flam es posa al damunt.

Un dels postres catalans més típics és la crema catalana. Se’n fa durant tot l’any, tot i que la tradició mana fer-la per Sant Josep, el 19 de Març.

És una recepta molt senzilla, el secret és coure la crema ben a poc a poc. Us presentem aquí la recepta de la iaia de la familia. La cuinava tot l’any, però per Sant Josep, hi posava un o dos ous més, així la crema queda més espessa. Un dels ingredients més típics de la crema és la canyella. En aquesta recepta no n’hi ha, però podeu afegir-li al vostre gust.

(Els ingredients indicats són per 7-8 racions)

Amb el foc molt lent, posem tots els ingredients en una olleta a bullir. Quan hi tirem els rovells d’ou, els passem per un colador, així evitarem que quedin grumolls.

Ho deixem al foc fins que està a punt de bullir, ho retirem i repartim la crema en cassoletes.

Recordeu que abans de posar-ho cal que ho deixem refredar!

Per fer un rostit al forn, posar l’oli o llard en una safata per anar al forn. Deixar que s’escalfi bé. Una vegada calent i amb precaució, posar-hi la peça de carn, entatxonada amb tires de cansalada. Anar-ho girant mullant-ho amb el mateix oli fins que sigui cuit.

Una vegada fet, es treu la carn de la safata i s’escórre l’oli. Posarem la safata sobre el foc, afegint mig got de vi ranci o vi blanc, deixar evaporar i afegir-hi mig litre de brou de carn. Deixar reduïr més o menys fins a la meitat.

Per lligar-ho: desfer una cullaradeta de maicena (farina de blat de moro o midó) amb una mica d’aigua. Posar-ho dins del suc, deixar-ho bullir un parell de minuts i colar-ho.

La bresa es un conjunt d’hortalisses i plantes aromàtiques que s’utilitza per fer, per exemple un rostit. La bresa és la tècnica de tall més corrent a la cuina catalana i també a d’altres cuines. Consisteix a tallar les verdures en daus regulars, de forma quadrada a totes les seves cares i d’uns 2’5 centímetres d’aresta. Se sol utilitzar per a verdures com la pastanaga, l’api, etc. en tota mena de coccions.

Primer cal, si s’escau, pelar les verdures. A continuació es poden tallar i refusar els extrems, per tal que després només obtinguem cubs regular. La primera opció busca la perfecció absoluta de l’estètica del resultat, però no és estalviadora ni ecològica. Després es tallen al llarg com en tires llargues de 2’5 centímetres de gruix, primer en un sentit, després es gira el conjunt, amb cura per a que no es desfaci, 90º, i a continuació es tornen a tallar tires de 2’5 centímetres de gruix. D’aquesta manera hem obtingut bastonets llargs, ja només cal tallar el conjunt, començant per un extrem i cap a l’altre, en tallas separats a 2’5 centímetres de distància entre ells.

Si hi ha moltes verdures a tallar, per tal que les primeres no s’ennegreixin per oxidació mentre es tallen les següentes, es poden anar guardant en un recipient ple d’aigua. Al final cal escórrer-les i assecar-les bé.

Per començar posarem la peça de carn a rostir al forn amb oli o llard. A la meitat de la cocció, posar-hi la bresa tallada a daus petits. Una vegada cuita la carn, es treu de la plata, s’escorre l’oli i s’hi posa un got de vi blanc, es deixa que s’evapori, remenant de tant en tant ; s’afegeixen 50 grams de farina per lligar la salsa i un litre de brou de carn. Després, deixar bullir 15 minuts i colar-lo.

Aquí teniu la salsa per excel·lència per gratinar: podeu fer-la servir amb canalons, macarrons, ous farcits, bròquil… Hi ha diferents variants: amb sofregit de ceba (per fer croquetes, per exemple) o amb una cullerada de tomàquet fregit si voleu que tingui una mica més de color. Aquí teniu la recepta bàsica.

Es desfà la mantega en un cassó, s’hi aboca la farina i amb l’ajut d’un batidor o una cullera es desfà fins que no hi hagi cap grumoll, i la mantega i la farina formin una massa conjunta.

A continuació hi posem la llet calenta a poc a poc, i sense deixar de remenar fins que comenci a bullir. Haurà de bullir a foc lent, hi posem la sal i un xic de nou moscada ratllada.

Ho deixem coure 5 minuts i ho colem.

Finalment hi posem unes gotes de llimona o xerès. També s’hi pot barrejar un rovell d’ou, però sempre al final quan ja no ha de bullir més.

La salsa espanyola és una de les salses bàsiques de la cuina del nostre país, que podem utilitzar per acompanyar qualsevol carn rostida al forn.

Una vegada freda es pot guardar a la nevera durant una setmana, o congelar-la per fer-ho servir quan convingui!

Els ingredients indicats són per un litre.

En una cassola amb oli o llard, sofregim els ossos de vedella i pollastre (tallats petits) i l’os de pernil. Ho deixem bresajar bé, i hi afegim les herbes aromàtiques, la ceba, la pastanaga, el porro i l’api tallats a quadrets petits i regulars. Ho deixem sofregir bé.

Un cop ben sofregit, hem d’escórrer tot l’oli que hi hagi a la cassola per eliminar l’excés de greix. Ho posem novament al foc i hi aboquem el vi i un raig de vinagre. Hem de deixar que s’evapori.

Hi posem els tomàquets tallats i ho deixem coure. Hi afegim la farina, remenant bé perquè no quedi grumollat.

A continuació hi aboquem dos litres d’aigua i quan arrenqui el bull, ho escumem bé per eliminar totes les impureses i el greix que pugui quedar. A foc moderat, deixem que cogui lentament durant una hora. Rectifiquem de sal si cal.

Es passa per un colador xinès, esprement-ho bé.

La salsa de tomàquet és una de les bases de la nostra cuina. Podeu tenir-la preparada i guardada a la nevera durant força dies si la cubriu amb una mica d’oli, que ajudarà a conservar-la.

En un cassó, posarem l’oli amb els alls. Els deixarem sofregir fins que quedin daurats.

Hi abocarem els tomàquets, prèviament pelats i triturats. Hi posarem sal, i el doble de sucre, i ho deixarem coure 20 minuts.

Podem fer servir aquesta salsa de tomàquet per fer un arròs a la cubana. També és adient per acompanyar un bon peix al forn, posant una mica de salsa per sobre del peix en cru abans de posar-lo al forn.

El sofregit és la part més important de la majoria dels nostres plats. El secret és fer-lo ben a poc a poc, i deixar que la ceba quedi ben rossa.

En una cassola amb oli, abocar-hi una ceba picada (tallada amb el ganivet, no ratllada) i deixar sofregir molt a poc a poc fins que quedi ben rossa.

A continuació posar-hi el tomàquet (de llauna,que no sigui sofregit, o bé natural, ratllat) i deixar coure bé. Posar-hi un xic de sucre i sal.

Si el sofregit és per pasta (per uns espagueti a la bolonyesa, per exemple), la carn li posarem quan la ceba sigui rossa. Deixarem que la carn estigui ben daurada abans de posar-hi el tomàquet.

La cúrcuma és una espècie oriental, i s’obté en pols a partir de l’arrel seca.

S’utilitza per donar color als plats (substituint per exemple el safrà), però una de les propietats més desconegudes de la cúrcuma és que es tracta de l’ anti-inflamatori natural més potent i, a la vegada, redueix el creixement tumoral, inhibeix l’angiogènesi i produeix apoptosi (mort cel·lular) de les cèl·lules canceroses, a més de potenciar l’efecte de la quimioterapia.

Si a més ho barregem amb pebre negre, aconseguirem potenciar l’efecte anti-inflamatori de la cúrcuma.

Una manera ben senzilla d’utilitzar-lo és fent una vinagreta per una amanida, amb sal, oli, vinagre, pebre negre i cúrcuma (una cullerada de cafè).  També ens pot servir per amanir les verdures al vapor, amb oli i pebre negre.

Aquí teniu una recepta bàsica per fer un brou de carn. Les verdures i les carns que hi poseu poden variar al vostre gust.

Ingredients per un litre:

• 250 gr. d’ossos de vedella o retalls de carn
• 150 gr. de menuts de pollastre
• 1 ceba
• 1 porro
• 1 pastanaga
• 1 branca d’api
• 1 tomàquet petit i madur
• Sal

Posar-ho tot a bullir amb 2 litres d’aigua.

Quan arrenqui a bullir, escumar-ho bé per treure les impureses. Deixar bullir durant una hora, afegint-hi aigua si fos necessari. Colar-ho.

La quantitat de verdura que poseu al brou pot variar en funció del gust de cadascú. Si hi afegiu força api, tindreu un brou ben diurètic.

Aquí teniu la recepta bàsica per fer un brou de peix. Si el reduiu bé i feu servir peix de roca tindreu un fumet per fer un bon arròs o una sarsuela.

Ingredients per un litre:

• 400 gr. d’espines, caps de peix o peix de roca
• 1 ceba
• 1 porro
• 1 pastanaga
• 1 branca d’api
• 1 branca de fonoll
• 1 branca de farigola
• Sal

Posar-ho tot a bullir amb 2 litres d’aigua.

Quan arrenqui a bullir, escumar-ho bé per treure les impureses. Deixar bullir durant una hora, afegint-hi aigua si fos necessari. Colar-ho.